Mira totes les fotos al final d’esta entrevista amb Yolanda Monfort, de Micel·li Ambient, cooperativa d’iniciativa social
El projecte Llaurant un futur sostenible impulsat per de Fundació novessendes i finançat per la Conselleria de Servicis Socials, Família i Infància de la GVA continua introduint l’agroecologia a l’escola, amb l’objectiu ferm de canviar la manera de consumir, produir i alimentar-se des de la infància. Aquesta vegada, va portar a una vintena de docents de centres educatius de Castelló a l’Horta del Rajolar, a Betxí, per acostar-los a una forma de produir aliments més justa i sostenible per a les persones i el planeta. Una iniciativa que busca promoure la sobirania alimentària des de les aules.
Les encarregades de dinamitzar l’activitat van ser Yolanda Monfort, de Micel·li Ambient, cooperativa d’iniciativa social dedicada a la dinamització de territoris rurals i el desenvolupament local sostenible, i Alba Remolar, tècnica responsable del programa Llaurant un futur sostenible de Fundació Novessendes.
Com van ser les activitats a l’Horta del Rajolar?
Les activitats es van centrar en els continguts de la guia didàctica Arrelant la Sobirania Alimentària des de l’Escola, aprofitant els recursos de l’entorn per treballar de manera pràctica els materials i propostes de la guia, ampliant alguns continguts.
Es van abordar temes com l’aigua, l’agroecologia, la venda de proximitat, el producte local i les varietats d’espècies presents a l’horta. Es va realitzar un recorregut per l’espai, amb parades en diferents punts per explicar cada element i fomentar la participació del professorat.
Una de les dinàmiques principals va ser la construcció d’una xarxa tròfica d’un ecosistema agroecològic, integrant espècies animals i vegetals. Això va permetre que el professorat veiés com es desenvolupa l’activitat, com implementar-la a l’aula i com adaptar-la a la seva realitat educativa.
A més, es va presentar la guia didàctica amb més detall i es van compartir materials complementaris. A la zona del compostatge, es van oferir orientacions pràctiques per crear petits compostadors als horts escolars, com a pas previ a projectes més amplis. Totes les activitats es van dissenyar des d’una perspectiva pedagògica, alineada amb la visió educativa de la guia.
Per què és important introduir conceptes d’agroecologia des de l’escola?
És fonamental que l’alumnat comprengui d’on provenen els aliments, quina és la seva temporalitat i com es cultiven. Això els permet desenvolupar una mirada crítica tant al menjador escolar com a les seves llars.
El territori mediterrani, i especialment la província de Castelló, compta amb una gran riquesa agrícola i ecològica, que no sempre es gestiona amb la sensibilitat ambiental que requereix. L’agroecologia proposa un model de cultiu més respectuós, sostenible i connectat amb l’entorn.
En l’ensenyament, explicar com es produeixen els aliments, quan és més adequat consumir-los i quina biodiversitat acompanya aquests ecosistemes ajuda a formar ciutadania més conscient. Els ecosistemes agroecològics són especialment rics en biodiversitat, un aspecte que desperta gran interès en xiquetes i xiquets.
Quin és l’objectiu d’aquestes visites a l’horta agroecològica?
L’objectiu principal va ser presentar la guia didàctica i els seus continguts per als tres cicles d’Educació Primària, i analitzar com s’estan treballant aquests temes als centres educatius.
També es va buscar oferir eines addicionals, especialment als centres amb hort escolar, per enriquir els seus projectes i aprofundir en conceptes com la sobirania alimentària, l’agroecologia, la proximitat i les varietats locals.
En definitiva, l’activitat va permetre reforçar i ampliar els recursos educatius, facilitant que els centres integrin aquests continguts de manera estructurada i conscient a la seva pràctica diària.Llaurant un Futus Sostenible és un programa de la Fundació Novessendes amb el finançament de la Conselleria de Servicis Socials, Família i Infància. La guia didàctica “Arrelant la Sobirania Alimentària des de l’Escola” ha estat redactada amb la col·laboració de la Fundació Entretantos.
