Trobada en La Surera, per a recuperar la cultura alimentària tradicional i aprendre a usar l’art per a mostrar els problemes del sistema alimentari industrialitzat. Mira totes les fotos al final de l’article
Com imaginem un sistema alimentari més just, sostenible i connectat amb el territori? Quins coneixements hem deixat arrere en la nostra relació amb la terra? I quin paper pot jugar l’art a l’hora de plantejar noves preguntes i obrir altres camins? Estes van ser algunes de les qüestions que van guiar el curs de formació en Art d’Acció impulsat pel programa Llaurant un Futur Sostenible, una iniciativa de la Fundació Novessendes finançada per la Generalitat Valenciana.
Durant dos intenses jornades, 25 estudiants de la Universitat Politècnica de València van participar en una experiència que va combinar investigació, experimentació artística i contacte directe amb el territori. En concret, el grup d’estudiants estava vinculat al Màster de Producció Artística i a l’assignatura de Performance, Temps i Experiència Sensorial de la Facultat de Belles Arts. La trobada, que va comptar amb la col·laboració dels professors de l’assignatura Álvaro Terrones i Mill Miquel, va tindre lloc en La Surera, a Almedíjar, Castelló, un espai que va servir d’escenari per al desenrotllament de les activitats.
La proposta partia d’una idea central: abordar els desafiaments del sistema alimentari des de les arts vives, utilitzant la performance com a ferramenta per a observar, qüestionar i generar noves maneres d’entendre la nostra relació amb l’alimentació i l’entorn.
Plantes silvestres comestibles
La primera jornada va estar dedicada a recuperar sabers que, amb el pas del temps, han anat quedant en els màrgens. De la mà d’Amanda Bataller, integrant del projecte Gastrobotánicas i especialista en etnobotánica, les participants es van acostar al món de les plantes silvestres comestibles, eixes espècies que habitualment denominem “males herbes” i que durant generacions van formar part de la cultura alimentària popular.
El taller va continuar amb un recorregut per l’entorn per a identificar algunes d’estes plantes i reflexionar sobre el seu potencial com a recurs alimentari i com a patrimoni cultural.
“Una part de la cultura alimentària oblidada i una part d’algunes plantes silvestres que ja ens hem oblidat de com utilitzar en la nostra alimentació”, explicava Alba Remolar, coordinadora de Llaurant un Futur Sostenible.
L’experiència va permetre connectar amb coneixements tradicionals que hui cobren una nova rellevància en un context marcat per la necessitat de construir models alimentaris més resilients i sostenibles.
Creació col·lectiva
El segon dia va estar centrat en conéixer de prop experiències vinculades a l’agroecologia i a la gestió sostenible dels recursos. Les participants van visitar l’hort agroecològic associat a l’alberg, descobrint com els productes cultivats allí formen part de l’alimentació quotidiana del projecte. També van poder conéixer l’antic sistema de séquies que alimenta l’espai i que continua sent un exemple d’aprofitament col·lectiu i eficient de l’aigua.
A partir de totes estes vivències, observacions i aprenentatges, el grup va iniciar un procés de creació col·lectiva acompanyat per Ana Albaladejo, especialista en art d’acció i arts vives. El treball va culminar amb la presentació de quatre peces de performance que van transformar les reflexions sobre alimentació, territori, memòria i sostenibilitat en propostes artístiques.
Més enllà de la formació artística, l’activitat s’emmarca en la vocació de Llaurant un Futur Sostenible de generar espais d’aprenentatge i participació que ajuden a repensar els reptes alimentaris actuals des de múltiples perspectives. Un programa que aposta per connectar coneixement, territori i creativitat per a sembrar noves maneres d’imaginar el futur del món rural i de la nostra relació amb l’alimentació.Perquè construir un futur sostenible també implica recuperar sabers, escoltar el territori i obrir espais on la reflexió puga convertir-se en acció. I, en esta ocasió, l’art va ser el llenguatge triat per a fer-lo.
