ENTREVISTA AMB PACO VILLALONGA LOCHRIDGE, PRODUCTOR AGROECOLÒGIC DE L’ALCORA
No recorda Paco Villalonga Lochridge quantes varietats locals cultiva. Però assegura que, entre espècies cultivades i llavors en conservació, suma centenars. Per a aquest productor de l’Alcora, la recuperació de varietats tradicionals, cultivades de manera sostenible, representa alguna cosa així com un treball de memòria històrica amb la terra, una manera d’honrar l’agricultura que ens va portar fins ací, alimentant als qui ens van antecedir. En les seues paraules: «Si som aquí és gràcies a les varietats locals».
Però també l’envolta altres coses. Primer, una manera de rescatar la diversitat de cultius autòctons enfront de l’homogeneïtzació de productes que imposa la llei del màxim benefici del mercat. Segon, una manera d’arribar directament a les persones consumidores i sortejar als intermediaris que governen aqueix mercat i que espremen als qui treballen el camp, per a aconseguir un preu just. Tercer, una manera de respectar el sòl i l’ecosistema.
Vídeo de la campanya Llaurant un futur sostenible
MOTIUS PER A PRODUIR D’UNA FORMA AGROECOLÒGICA
– Per què has triat l’opció de cultivar de forma agroecologica, en comptes de fer-ho d’una forma convencional?
– Paco: Per què? Un pels valors que l’envolten, la conservació del sòl, de la fauna, i és més sana. Sent que és el camí correcte. D’altra banda, perquè és la manera de poder vendre directament al consumidor. Ja que amb l’agricultura convencional, i sent un productor petit, no hi ha res a fer.
– Com contribueix el teu projecte a tenir un ecosistema equilibrat i un medi ambient més sa?
– Paco: Com que no utilitze verins hi ha tot un ecosistema en l’hort. I després, també es rescaten un munt de varietats d’hortalisses, que si no es perdrien.
– En el teu projecte quantes varietats locals cultives i tens llavors?
– Paco: Upps centenars. El projecte va començar per a mantenir i conservar les varietats tradicionals. Vaig fer números i allò costava massa diners, llavors havia de veure com fer-ho, s’havia almenys d’autofinançar. I després perquè, mira… per coses de la vida va anar evolucionant.
– De totes les varietats que conrees per a produir aliments, quantes són locals?
– Paco: Quantes? Doncs he calculat així, per damunt que són aproximadament el 60 per cent de les que cultive. Però no ho sé, són moltes. Plante tota mena de verdura. Per exemple, tomates. De tomates en el Banc de llavors tinc unes 500 varietats. I després pebrera, albergínies també hi ha moltes varietats. I d’altres coses, ja hi ha una mica menys.
EL PODER EN LES LLAVORS
– Quin benefici té conservar aquestes llavors?
– Paco: Realment és patrimoni. Si som aquí és gràcies a aquestes varietats. Són les que van donar a menjar als nostres avantpassats. I tots els seus valors són aquí, en aquestes llavors. Estan adaptades als seus gustos i als seus valors, i a les condicions climàtiques que hi havia en el seu moment. I clar, hi ha una diversitat, que mai saps si et farà falta en el futur. Perquè totes les varietats modernes que es treuen els gens surten d’algun lloc, no se’ls inventen. Tot això existeix en les varietats antigues.
– Què et va moure a tu per a apostar per les varietats locals?
– Paco: Que s’estaven extingint i ningú feia res. Vaig començar buscant varietats d’aquí i no hi havia res. Ni es podien comprar, ni res. Estava tot molt, molt verd. Hi havia alguna associació que no donen abast i fan el que poden, però ningú és capaç d’abastar el que hi ha.
I veure-les desaparéixer davant dels meus nassos i no fer res, doncs jo no podia. Aquí a Castelló, per exemple, hi ha més de 500 varietats de tomates. S’estan perdent, cada any perdem un munt. Les administracions passen del tema, i les associacions, què ja fan bastant, no són capaces d’abastar-ho tot.
Realment és patrimoni. Si som aquí és gràcies a aquestes varietats. Són les que van donar a menjar als nostres avantpassats. I tots els seus valors són aquí, en aquestes llavors.
– Per a conservar-les què necessitaríem?
– Paco: Multiplicar-les, repartir llavors i intentar donar-los sortida. Hi ha unes que són, diguem, comercials i altres no. Però bo, hi ha cultius i hi ha coses que sí que mereix la pena que es tornen a conéixer, que tenen molt de potencial. Unes altres, és simplement conservar-les. Les done a conéixer, estic enviant moltes als Estats Units perquè estiguen allí, en els circuits de col·leccionistes.
– Hi ha circuits de col·leccionistes de llavors?
– Paco: Sí, estan molt més avançats que aquí. Ja arribarem. Jo faig intercanvis de llavors.
– I on es fan aquests intercanvis?
Paco: Abans de la pandèmia, es feien molts intercanvis en les fires d’Almassora i en alguna altra. I alguns per correu, per fòrums també. I després amb els americans feia també bastant.
– I ara que estàs conreant aquestes varietats, creus que vendre aquest tipus de varietats locals està ajudant a la seua conservació?
– Paco: Crec que sí. Per una banda, gràcies a poder vendre-les puc sufragar el temps i el cost que té el seu cultiu i conservació. Perquè hi ha algunes que costa bastant cultivar. Després es van distribuint i segueixen per aquí vives. Si a mi em passarà alguna cosa, continuarien actives. La seua conservació no pot dependre d’una persona.
També estic intentant reintroduir cultius oblidats, ja que no sols és que s’hagen oblidat varietats, sinó que s’han oblidat cultius.
– I quins cultius estàs recuperant?
– Paco: Per exemple, la xaiota, el porro de bulb, el all tendre valencià, la bajoca de metre. Des de l’any passat, estic cultivant el bróquil Pillao; aquest no és d’aquí, és de la zona d’Osca. Són cultius que s’han oblidat.
– I aquests cultius que estàs recuperant, als teus clients els agraden, què et diuen?
– Paco: Sí, la veritat és que els accepten bé. Com són caixes tancades, no els done molta opció i els proven. Si ho veiessen en una botiga, no ho provarien. Em diuen que no ho coneixien i que està molt bon. Els has d’explicar una mica com utilitzar-los i cuinar-los, però tampoc molt.
No uses maquinària i vas formant sòl, fixes carboni. Es tracta de crear un sòl molt sa, que estiga viu. Bàsicament és això.
– A qui vens les hortalisses que conrees?
– Paco: A particulars directament i a una botiga una mica. Venc per canals curts de comercialització.
UN PREU JUSTO
– Quins beneficis ambientals, socials i econòmics té vendre per canals curts de comercialització?
– Paco: Com vens directe al consumidor, no hi ha intermediaris, i hi ha possibilitats que siga rendible. Si vens al mercat d’ “Abastos” o tal, amb molts intermediaris, aquests es mengen tot el benefici. No et deixen res. I així és impossible. Sent un productor petit, impossible, mai seràs tan rendible, ni tan eficient com una gran explotació.
– Quines tècniques de cultiu utilitzes per a millorar l’ecosistema de la teua finca?
– Paco: Abonaments verds. Ara estic migrant al no conreu, a l’agricultura regenerativa.
Cal valorar l’esforç que comporta. I els riscos que corre l’agricultor. Des que poses la llavor fins que tens la collita hi ha molta feina. Hi ha molt de risc,
– I quins beneficis té l’agricultura regenerativa i no conrear el sòl?
– Paco: No uses maquinària i vas formant sòl, fixes carboni. Es tracta de crear un sòl molt sa, que estiga viu. Bàsicament és això.
– Per què els teus productes tinguessen un preu just que necessites? Què cal tenir en compte per a posar un preu just als productes del camp?
– Paco: Cal valorar l’esforç que comporta. I els riscos que corre l’agricultor. Des que poses la llavor fins que tens la collita hi ha molta feina. Hi ha molt de risc, depens del temps. Et cau una calamarsada, que si fa fred, que si fa calor. Passen moltes coses. I tot aquest risc va a càrrec de l’agricultor.
– Com creus que contribueix el teu projecte a una economia justa?
– Paco: És un suport a un petit agricultor local.
