Entrevista amb Alba Cebrián Jiménez, cofundadora del projecte agroecològic Malaerba
Com en molts àmbits, el paper de la dona en el món rural ha estat eclipsat pel masculí. Però Alba Cebrián Jiménez, cofundadora del projecte agroecològic Malaerba, a Benlloc, al costat de Roger Zaragoza Ripoll i Ferran Mestre Queral, sap bé que eclipsat no vol dir inexistent. El paper de la dona en el camp ha sigut fonamental i és hora que coure major visibilitat i protagonisme, si cap. I això és el que busca dia a dia com a part de Malaerba.
– Per què has triat implicar-te en un projecte agroecològic, en lloc d’en un projecte d’agricultura convencional?
– Alba: Quan triem un projecte d’agroecologia és perquè no entenem en aquest moment una altra manera d’entendre la cura de la terra. Es tracta d’un projecte en el qual, més enllà d’aconseguir alimentació, entenem que estem cuidant la terra.
Estem en un moment d’emergència climàtica, de canvi, i aquest tipus d’agricultura permet no solament extreure fruits i aliments, sinó que a més permet cuidar i respectar la terra en la seva biodiversitat, en la seva complexitat i al ritme que la naturalesa precisa.
Es tracta d’un projecte en el qual, més enllà d’aconseguir alimentació, entenem que estem cuidant la terra.
Alba
– Quin paper té la dona en la transició cap a una agricultura més sostenible?
– Alba: Les dones han estat relacionades amb l’agricultura i amb el món rural des dels inicis d’aquest, de la mateixa forma que els homes estaven vinculats, perquè no ens podem entendre les unes sense els altres, ni els altres sense les unes.
No obstant això, històricament ha estat una figura invisibilitzada. A la dona se li ha vist com una ajudant, a la qual no se li ha donat la possibilitat de coordinar aquestes terres, de formar part de les decisions importants, ni tampoc d’estar remunerades econòmicament per allò que feien. En el moment que parlem de sostenibilitat, hem de fer-lo des d’un punt de vista holístic, i no es pot entendre un projecte sostenible sense abraçar la diversitat de l’existència humana, més enllà de la naturalesa, com a part del mateix sistema.
No es pot entendre un projecte sostenible sense abraçar la diversitat de l’existència humana, més enllà de la naturalesa, com a part del mateix sistema.
Alba
La implicació de la dona és una manera de fer transversal la sostenibilitat, és una manera d’abraçar la diversitat tal com és. I en el meu cas, com a coordinadora del projecte Malaerba, de reivindicar la importància, que qualsevol figura siga del sexe que siga o identitat que siga, puga estar representada en el món rural.
Mira el vídeo de la campanya
– Quins reptes tens com a dona en el món rural?
– Alba: És un món en el qual encara existeixen tradicions molt lligades al masclisme. Perquè han estat territoris tradicionalment ocupats des de la part visible, per homes. Especialment els proveïdors i persones amb les quals es treballa, ja siga en les cooperatives, en els llocs on et proveeixen les eines o els aliments per a les gallines, etcètera, estan capitanejats normalment per homes o per dones que estan acostumades a tractar amb homes.
Llavors, els reptes es basen, un, a sentir-nos representades i respectades des de la nostra manera de fer, veure i sentir el món. Simplement el fet d’estar representades i actives en el món rural.
I d’altra banda, el repte està a adaptar tot el món rural a qualsevol, no solament a les dones, sinó a tot: insisteisc en la part de la diversitat, abracem la diversitat des del món rural. És el moment de fer-ho, perquè és una eina molt eficaç per a fer que el món rural puga tornar-se a poblar.
Estem en un moment en el qual les societats han de ser cada vegada més inclusives, i no es pot entendre una societat més temps des d’un prisma masclista, això ja no té cap sentit. Llavors, aquests reptes crec que ja són en si mateixos propis de qualsevol situació social, però especialment al món rural. Sembla que encara està per resoldre, si més no, amb més força que en la resta de situacions.
