«El nostre objectiu no és tenir totes les terres que estiguen abandonades a la regió, sinó que estiguen vives i treballades»

LinkedIn
Twitter
Facebook

Entrevista amb dos fundadors de Malaerba, un projecte agrari amb consciència ecològica i local a Castelló

Ferran, Alba (veure entrevista en aquest enllaç) i Roger són conscients que van heretar una forma insostenible de relacionar-se amb la terra i d’entendre el treball agrari. Una forma, en tot cas, practicada per la majoria dels qui es dediquen al camp.

Però al cap de poc, van comprendre que havien de capgirar aqueixa tradició. Fer un gir de 180 graus. Aplicant els valors de l’Economia del Bé Comú, van emprendre el projecte Malaerba a Benlloc, en el qual practiquen una agricultura sostenible, respectuosa, ecològica. L’única que conceben com a possible perquè l’ecosistema puga sobreviure i, fins i tot més, siga possible aconseguir la igualtat de gènere en el camp.

Malaerba (un joc de paraules a partir del que es considera erròniament “males herbes” en l’agricultura convencional), s’asseu sobre les terres familiars d’aquest trio. Però s’estén més enllà, sobre camps que altres persones havien desistit de llaurar i jeien abandonats. I que ara cedeixen a aquesta emprenedoria per a reactivar-los i contribuir a una altra manera de fer agricultura.

Roger i Ferran, dos dels fundadors, al costat d’Alba, de Malaerba.

Per què heu triat l’agroecologia en lloc de l’agricultura convencional?

Ferran Mestre Queral: Nosaltres hem treballat l’agricultura tradicional a causa de l’herència familiar. Però ja treballant d’aquesta manera veiem que no era una cosa sana ni sostenible per al planeta. I vam conèixer l’agricultura ecològica o regenerativa. Creiem que és el millor, tant per al planeta, com per a la persona que treballa al camp, i per al producte.

Quin paper juga l’agroecologia o l’agricultura regenerativa per a fer front al canvi climàtic?

Roger Zaragoza Ripoll: Al final és justament aquest tipus d’agricultura la que té en compte tot aquest tema. Intenta maximitzar la biodiversitat, la qual cosa fa que l’ecosistema estiga viu i puga absorbir el CO₂. També té en compte la fertilitat de la terra, alimenta aquesta terra, que és la que pot emmagatzemar el CO₂.


Aquest tipus d’agricultura intenta maximitzar la biodiversitat, la qual cosa fa que l’ecosistema estiga viu i puga absorbir el CO₂.

Roger

En contraposició a l’altra agricultura, la convencional, que aplica una lògica extractiva d’aquest sòl, i el veu només com un recipient on emmagatzemar els químics que faran que la planta produïsca, sense tenir en compte tots els altres factors que fan que aquest canvi climàtic no puga proliferar.

Mira el vídeo de la campanya

Com l’agricultura pot contribuir a l’equilibri mediambiental

Per què creieu que el vostre projecte ajuda a fer front al canvi climàtic?

Ferran: Per la forma en què treballem els camps entenem que frenem d’alguna manera aquest canvi climàtic. Tant com deia Roger, en la captura de CO₂, com en la reducció dels químics, en la producció d’aliments sans.

Roger: Fins i tot també quan busquem una distribució de proximitat, de circuit curt, evitem aquestes llargues cadenes de transport i el desaprofitament d’aliments. Però també l’aspecte de conscienciar a la gent i que vegen què és el que hi ha darrere d’aquest aliment, que pot fer un efecte multiplicador, que la mateixa gent vol aquest tipus de producte, i això vaga a més, i al final és una manera de revertir aquest canvi climàtic.

Com contribueix el vostre projecte a tenir un ecosistema equilibrat i a conservar la biodiversitat?

Ferran: Sobretot, en la forma en la qual treballem en la terra. Nosaltres no llaurem, no llaurar fa que surtin les mal anomenades “males herbes”, que produeixen un augment de la biodiversitat en el camp, es converteixen en refugi per a animals, en llocs on es poden reproduir. Aquestes “males herbes” són moltes d’elles també bones per al sòl.

Roger: Al final quan tirem pesticides o abonaments químics, el que fem és matar tot el que hi ha en la terra, tota aquesta diversitat i vida que hi ha per damunt i per sota del sòl. En actuar d’una altra manera, justament, l’equilibri natural pot aflorar, i llavors veus en els camps ocells, veus tot tipus d’insectes… i al final això és la biodiversitat.


Els productors, al final, es fan dependents de grans empreses que tenen els seus propis interessos i que estan allunyats dels interessos del comú, de tota la societat.

Roger

Per què creieu que és important conservar les varietats locals de fruiteres o d’arbres de secà?

Ferran: Per dues raons principals. Una, per salvaguardar les varietats històriques de la regió. Moltes vegades no són les més productives, com per exemple la Farga, què és la que més tenim en producció. Però entenem que històricament han estat les plantades aquí, ja que el clima els va bé i per altres raons, perquè són les més adaptades a la regió. Poden entendre millor el clima que aquelles varietats que no són locals. Com les gelades, o la calor.

La Farga, per exemple, necessita una brisa salada que prové de la mar que altres varietats no necessiten. En aquesta regió tenim un espoli real de les oliveras centenàries mil·lenàries Fargas, se les emporten a altres llocs i aquestes oliveras no tenen la capacitat de viure allí, pel fet que no tenen aquesta brisa o les condicions climàtiques de la zona.

Roger: Després també per a mantenir la capacitat de produir aliments sans en mans de la gent. Estem veient un procés en el qual les varietats es patenten, fins i tot es modifiquen genèticament.

Els productors, al final, es fan dependents de grans empreses que tenen els seus propis interessos i que estan allunyats dels interessos del comú, de tota la societat. Llavors, el mantenir aquestes varietats d’alguna manera també és com mantenir aquest patrimoni i aquesta autosuficiència en mans de la gent.

Roger i Ferran amb una de les varietats locals d’olivera que estan cultivant.

EL PAPER DE LA DONA EN EL CAMP

Com veieu des de la vostra perspectiva, el paper de la dona en el món rural?

Ferran: Creiem que és molt important. Ha existit sempre aquest paper de la dona en el món rural, però ha estat silenciat, apartat i exclòs a casa o en treballs menys valorats. Per a nosaltres, que la dona siga present en el món rural és vital, ja que entenem que formen part d’igual forma que l’home.

Roger: Hi ha una frase que ens agrada molt que diu: “La naturalesa és diversa en si mateixa”. Nosaltres també formem part de la naturalesa, i d’alguna manera el tenir això en compte i viure-ho com és, de la mateixa manera que volem augmentar la diversitat i fer créixer, això també és una manera de mantenir tota la diversitat. I aconseguir la igualtat i que pugui desenvolupar-se al màxim.

Què feu vosaltres diàriament, o que us plantegeu en el vostre projecte per a arribar a aquesta igualtat? Almenys dins del vostre projecte.

Roger: D’una banda, ens revisem totes aquestes actituds o coses que hem heretat, que hem après, que d’alguna manera han desplaçat a la dona, li han donat un paper menys vàlid o menys visible. I després també volem donar visibilitat a unes certes realitats que estan amagades. Incorporar en les nostres actituds en el dia a dia, una altra manera de viure, en la qual es respecten totes les individualitats. I que això no serà cap problema per a fer junts.

CANVIAR EL GLOBAL DES DEL LOCAL

Per què vau decidir fer el vostre projecte aquí, aquesta zona de l’interior de Castelló?

Ferran: Nosaltres i les nostres famílies som d’aquí, d’aquesta zona de Benlloc, i tenim camps aquí. I a part veiem que en aquesta zona, com suposem que en moltes zones rurals, s’estan abandonant els camps. Veiem aquí una urgència en el treball i la valorització d’aquests camps. Tenim diferents contactes i els propietaris de les terres que tenim cedides són de la zona, de Villanova o La Torre, la Vall d’Alba.

Estar en Benlloc és una cosa circumstancial per a nosaltres ja que tenim les terres aquí. Ens agradaria poder emprendre aquest projecte en altres llocs o ajudar a gent que vulga emprendre aquest projecte en altres zones. Crear sinergies amb elles o maneres de treballar.

Roger: Al final és on estem i des d’aquí actuem, perquè en tots els llocs es manifesta aquesta problemàtica també. Llavors des de qualsevol lloc en el qual estigues pots actuar en aquest sentit.

Les mal anomenades “males herbes” produeixen, no obstant això, un augment de la biodiversitat en el camp.

Per què creieu que el vostre projecte contribueix a una economia més solidària, més justa i del bé comú?

Ferran: En quant al fet de fer costat a l’economia del bé comú, creiem que la nostra empresa no és un ens aïllat en la societat, ni en el seu entorn, i que forma part d’aquest entorn i que es nodreix d’ell i que el nodreix. Som molt conscients que cal cuidar a aquest entorn, entenent l’entorn des dels camps, des de la gent que ens cedeix els camps, els nostres clients, proveïdors…

I en aquest sentit, estem molt conscienciats en totes les nostres activitats i pensaments, estar concordes al que aquesta gent del poble o els diferents proveïdors o clients poden sentir. Contribuir en la lluita contra el despoblament o en el suport a la recuperació o “rescat de camps”, com diem nosaltres, creiem que és molt important.


Però ens marquem molts objectius que no tenen res a veure amb la rendibilitat econòmica i que sí que van enfocats a canviar això que veiem en la societat

Ferran

En l’economia del bé comú també es nomena bastant això de la proximitat. Entenem que és més natural consumir productes que es produeixen prop de nosaltres.

Roger: Al final, els objectius que ens marquem d’alguna manera no són els d’obtenir una màxima rendibilitat econòmica. Si fem això és perquè veiem que hi ha un problema, òbviament volem guanyar-nos la vida fent això, però ens marquem molts objectius que no tenen res a veure amb la rendibilitat econòmica i que sí que van enfocats a canviar això que veiem en la societat que no ens agrada o que veiem que no funciona.

En aquest aspecte, des d’establir relacions justes amb els clients, proveïdors i tot l’entorn que ens envolta, a la inclusivitat de totes les sensibilitats, o la cura del medi natural. Tot el que ens envolta.

UNA ALTERNATIVA DE LLUITA CONTRA LA DESPOBLACIÓ

Per què en lloc de comprar les terres teniu terres cedides per uns altres?

Ferran: El nostre objectiu no és tenir totes les terres que estiguen abandonades a la regió, o totes les terres pròximes a nosaltres, sinó que aquestes terres estiguen vives i estiguen treballades. Tant de bo hi haja agricultors o futurs agricultors que se sumen a aquesta mena d’iniciatives i puguem revalorar tot aquest treball que s’ha fet històricament aquí. Com, per exemple, no abandonar els marges de pedra seca de la regió, o les formes en les quals es treballen les varietats locals.

Ens veiem com una sortida a aquest abandó també de la població. Perquè un dels motius d’aquest abandó és que no hi ha treball, que l’economia al poble és molt més complicada que a la ciutat. L’èxode rural no ha acabat.

També, donar-li valor. Quan visitem els camps abandonats amb les persones que ens els cedeixen, fem allí amb ells un exercici potent de memòria. Ells recorden treballar aquest camp amb els seus pares, amb les seves famílies, i els remou per dins en veure que s’han abandonat i que amb la nostra ajuda poden tornar a veure aquest camp viu una altra vegada.

Creiem que això és important també, ja que ens arrela en la nostra cultura i ens retorna allò que hem abandonat i hem substituït per una economia més ràpida i desconnectada de tota aquesta realitat.


Ells recorden treballar aquest camp amb els seus pares, amb les seves famílies, i els remou per dins en veure que s’han abandonat i que amb la nostra ajuda poden tornar a veure aquest camp viu una altra vegada.


Roger: És una situació en la qual guanyem tots, perquè ells ja no tenen la capacitat o, per com està muntada la vida avui en dia, ja no hi ha temps, o no és una cosa productiva. Ara ha de ser tot productiu i és perdre el temps anar a aquests camps a cuidar-los..

Ferran: En al projecte ho diem moltes vegades: sense les persones que ens cedeixen les terres això no tindria cap sentit, li volem donar un gran valor a això. I realitzar activitats o tallers en els quals es puguen sentir còmodes una altra vegada; no ser nosaltres unes persones que estem treballant en els seus camps i que s’acaba aquí la relació.

Roger: De manera que siguen partícips i que vegen el que s’està fent a partir de portar aquests camps i posar-los en marxa una altra vegada.

Etiquetes

Altres notícies

II Jornada Llaurant un Futur Sostenible en l’UJI

El pròxim 9 de març celebrarem la II Jornada Cap a una alimentació justa i sostenible; Recuperant la...

Reivindiquem una agricultura justa i un consum responsable a l’UJI

Aprofitant la celebració de la III Fira de Consum Responsable de l’UJI, organitzada pel Vicerectorat de Responsabilitat Social,...

Quins hàbits de consum tenim en Castelló?

En la campanya Llaurant un Futur Sostenible volem saber quins hàbits de consum tenim a Castelló, per això...