«¿Saps…? Si no cuidem el que tenim en el camp, no menjarem en un futur»

LinkedIn
Twitter
Facebook

ENTREVISTA AMB ÒSCAR GORRIZ VENTURA, PRODUCTOR AGROECOLÒGIC, PER A LA CAMPANYA “LLAURANT UN FUTUR SOSTENIBLE

Per a Òscar Gorriz Ventura, el camp s’assembla a una nevera: si tots fiquen la mà però ningú reposa, la cosa es posa lletja. I en aqueixes li sembla a aquest agricultor de Betxí, Castelló, que caminem com a societat en la nostra relació amb l’agricultura: sense valorar el treball dels qui cultiven productes de proximitat, sobretot si ho fan d’una forma respectuosa amb el medi ambient, sostenible, agroecològica.

Això es tradueix a pagar per productes agrícoles el menys possible, fidel a la lògica del lucre a qualsevol preu. Per tant, diu, s’ignora, conscientment, d’on provenen els aliments i quin tractament químic reben; quines condicions de mà d’obra ha comportat la seua producció; com afecta aquest consum de productes fora de temporada a les possibilitats de produir dels i les agricultors locals…


Òscar destaca un aspecte clau per a la sobirania alimentària castellonenca: la importància de cultivar i rescatar varietats locals, més adaptades al clima i la terra.


En definitiva, per al productor de l’Horta del Rajolar falta consciència social sobre la importància de l’agricultura local. Això implica, ineludiblement, valorar el cost de producció agroecològica, tenint en compte la qualitat dels aliments, les seues repercussions sobre la salut, i la dignitat de les persones agricultores, dins de la qual cosa està l’accés de la dona al camp.

A més, Òscar destaca un aspecte clau per a la sobirania alimentària castellonenca: la importància de cultivar i rescatar varietats locals, més adaptades al clima i la terra.

Mira el vídeo de la campanya Llaurant un futur sostenible…

AGROECOLOGIA: CANVIAR EL MÓN EN EL QUAL VIVIM 

Com definiries l’agroecologia?

Òscar: Definiria l’agroecologia com un sistema i un ésser viu. En el qual han d’alinear-se i equilibrar-se tot un sistema de vida en si. Tant per a crear un equilibri entre les necessitats de recursos humans i la nostra petjada en el medi, per a no afectar el sistema que ens dona a menjar. Realment busquem un equilibri en el qual ens recomponga el nostre benestar i a part que es prolongue en el temps. Que no buidem el rebost.

– Per què has triat treballar des de la perspectiva de l’agroecologia, amb tècniques agroecològiques, en lloc d’utilitzar tècniques convencionals per als cultius?

Òscar: He triat aquest camí per convenciment. Ja que estic convençut que si no fem alguna cosa per canviar el nostre propi món, és molt difícil canviar el món en el qual vivim. Llavors amb petits gestos, és una manera de poder arribar a crear un gran gest a escala comunitària.

Quines tècniques de cultiu fas servir en el teu dia a dia, per a millorar el medi i per a aconseguir aquest equilibri?

Òscar: Abans de res és observació del medi en el qual he de fer alguna acció. I intentar adaptar-me a les necessitats del camp i del que en aquest moment puc oferir-li i aportar-li, per a crear allí una aliança de treball. Utilitze les associacions de cultius, les rotacions, la cura del sòl, alimentant-lo i protegint-lo. Fer servir matèries orgàniques compostades per nosaltres mateixos. Al final, és crear una simbiosi entre les nostres accions i els nostres manejos en el sòl, perquè puguem enfortir el sistema en el qual vivim.

Marc Seguer, un dels agricultors que formen part de l’Horta del Rajolar

CULTIUS DE PROXIMITAT, COMERCIALITZACIÓ SENSE INTERMEDIARIS

Quins canals de comercialització utilitzeu per a la venda?

Òscar: Són canals curts de proximitat i immediats. Servim els productes en pobles pròxims, i llavors és recol·lecció de productes i lliurament immediat, bàsicament.

Quins beneficis creus que tenen aquests canals curts?

Òscar: Entre moltes coses, a part de reduir la petjada ecològica considerablement, és la qualitat dels productes acabats d’agafar del camp i arribats a la taula. Les persones poden assaborir aquesta riquesa dels aliments frescos que produïm.

Què productes conreeu?

Òscar: Bàsicament hortalissa de temporada. I entre elles, adaptem tota la classe de cultiu que podem oferir a cada moment estacional de l’any.

Quina època de l’any és la que més conreeu? I la que menys es produeix?

Òscar: Tenim sort d’estar en una zona amb un clima temperat, en la qual podem produir bàsicament tot l’any. Sí que és veritat que en l’època d’hivern, en ser els dies més curts i tal, sí que ens condiciona alguna cosa, i és una època en el qual no es produeix tant, però va bé per al cultiu d’hivern que tenim ací. Llavors intentem compensar, encara que sí que retarda la producció. I evidentment, com passa en gairebé totes les zones que tenim per aquí, l’època més productiva és des de la primavera fins a la tardor.

Utilitzeu varietats tradicionals?

Òscar: Sí, fem servir varietats tradicionals, que s’han adaptat millor al nostre ecosistema i als nostres agents abiòtics. Bé, i en això estem, treballant amb varietats resistents.

Per què empreu aquestes varietats? Quina importància tenen per a tu?

Òscar: Una de la importància més gran és la resistència, i l’adaptabilitat que tenen al nostre clima. Són més fortes de cara a possibles plagues, front als patògens i malalties. I estan més adaptades als cicles diürns i nocturns i temperatures que tenim aquí. Juguem amb aquesta rendibilitat de producció en aquestes espècies.

Quina edat mitjana tenen les persones que participen en el projecte?

Òscar: Jo crec que estem al voltant dels 40, una mitjana d’uns 40 anys.

Creus que la professió de l’agricultor està reconeguda? Sents que se’t reconeix aquesta professió?

Òscar: Mira, jo m’he fet moltes vegades aquesta pregunta, i sí que és veritat que hi ha un nucli poblacional que sí que reconeix els esforços i el que estem fent. I hi ha una gran participació per part d’ells. Però la gran massa social jo crec que encara no ens reconeix com a tal. Hi ha molta feina per a fer en este tema.


Una de la importància més gran que tenen les varietats locals és la resistència, i l’adaptabilitat que tenen al nostre clima. Són més fortes de cara a possibles plagues, front als patògens i malalties.


Com contribueix el vostre projecte a una economia més justa i més solidària?

Òscar: Principalment perquè s’integren persones de difícil inserció laboral. Que tenen l’oportunitat de buscar-se la vida dignament a través d’aquestes activitats. I en crear economia local estàs enfortint els comerços més pròxims, estàs creant cadenes curtes de subministraments d’aliments. I afavoreixes a una economia, tan socialment com professionalment, cara a les persones que ens dediquem a això. I també la contribució mediambiental que fem a l’espai en el qual vivim.

José Orozco, un dels agricultors que formen part de l’Horta del Rajolar.

UN PREU INJUST

Els productes tenen un preu just, els que veneu?

Òscar: Realment jo crec que no. No tenen un preu just.

Què s’hauria de tenir en compte per a posar el preu just dels productes?

Òscar: Conscienciar a les persones que aquests productes no arriben aquí… És a dir, intentar transmetre que aquests productes no poden competir mai amb un producte convencional, per la forma que estan produïts. Per la forma en què aquesta producció que estem fent està feta en sintonia amb el medi en el qual vivim, i estem “curant” este medi. Llavors, aquesta aportació, que no solament és alimentària, sinó que és una aportació ambiental, una aportació de crear benestar social i benestar ambiental, no es reconeix. I és una cosa que hauria d’estar present en el preu dels aliments, perquè estem fent alguna cosa per preservar la nostra terra. En el període curt de vida que tenim aquí, intentar deixar alguna cosa en condicions perquè en el futur puguen continuar seguint amb l’activitat. ¿Saps…? si no cuidem el que tenim, no menjarem en un futur.

Quina importància o quin paper creus que tenen els clients en projectes com aquest d’agroecologia?

Òscar: Tota. Els clients, l’única cosa que podem fer és donar-los les gràcies per ser aquí, i secundar tot aquest moviment. Perquè nosaltres és important que siguem aquí, però ells també. Evidentment, si no estan ells, nosaltres no podríem funcionar. Cal estar al costat d’ells, i ells han d’estar al costat nostre. Hem d’anar aprenent una forma de consum, una manera de produir, una forma concorde al que volem deixar per al futur.

En l’horta, hi ha dones produint?

Òscar: Produint, no.

I per què creus que no hi ha dones?

Òscar: És un problema el que no hi haja dones, i molt gran. Entre altres coses perquè aquí, personalment, crec que no tenim cultura agrícola, i que si ja ens està costant que arribe el sexe masculí, per mal que em sàpiga, les dones tampoc estan arribant. I és un problema, perquè farien un treball espectacular. I fa falta que siguen aquí, li donen una mirada diferent i veuen coses que uns altres no veiem i que fan falta. Tant el sexe masculí com el femení han de ser aquí, i han de tenir oportunitats.

Al final jo pense que és pel reconeixement social que té l’agricultura en si, està devaluada com a professio. Si no ens empoderem i li donem un valor extra i diem, això és així perquè ens serveix per a això, per a tenir una societat sana, saludable. Que la gent respecte al productor i a la productora, i això donarà confiança perquè arriben més persones.


I resulta que hi ha més mans que buiden que mans que reposen, i arriba un moment que es descompensa, i la nevera es buida i no hi ha aliments. I quan no hi haja aliments i ningú els repose, no podrem menjar.


Jo sempre equipare una mica tot això a estar dins d’una família, vius dins d’una casa i tens una nevera amb menjar. Som dues persones, i es crea una aliança perquè sempre el que es vaja consumint de la nevera, es vaja reposant, perquè no ens falte de res. Però en el moment que comença a arribar més gent a aquesta casa, i comencen a agafar de la nevera aliments, es va buidant. I resulta que hi ha més mans que buiden que mans que reposen, i arriba un moment que es descompensa, i la nevera es buida i no hi ha aliments. I quan no hi haja aliments i ningú els repose, no podrem menjar.

Pense que en el camp està passant una mica açò, s’està ficant molta mà, s’està traient molt, però ningú està reposant. I si no reposem, ens adonarem un dia que anem abocats a una alimentació química i no a una alimentació natural. S’haurà buidat tant que no tindrem d’on agafar. I aquesta és la lluita que tenim, que la nevera es mantinga plena, perquè puguem continuar consumint d’ella.

Etiquetes

Altres notícies

II Jornada Llaurant un Futur Sostenible en l’UJI

El pròxim 9 de març celebrarem la II Jornada Cap a una alimentació justa i sostenible; Recuperant la...

Reivindiquem una agricultura justa i un consum responsable a l’UJI

Aprofitant la celebració de la III Fira de Consum Responsable de l’UJI, organitzada pel Vicerectorat de Responsabilitat Social,...

Quins hàbits de consum tenim en Castelló?

En la campanya Llaurant un Futur Sostenible volem saber quins hàbits de consum tenim a Castelló, per això...