«És complicat ficar un preu just, perquè moltes vegades vens el teu producte i no tens en compte el temps que has treballat realment»

LinkedIn
Twitter
Facebook

ENTREVISTA AMB VICENT RUBERT, PRODUCTOR AGROECOLÒGIC DE VILA-REAL

El projecte d’agroecologia de Vicent Rubert naix per la crisi que va haver-hi el 2008. “En aquell moment em vaig plantejar un canvi de professió, i com la terra sempre m’havia agradat i sempre he tingut eixe interés per l’agroecologia i pels sistemes agroecològics, vaig decidir fer un curset”, explica. “I després del curset, una cosa va dur a l’altra, i vaig començar a plantar en pla cultiu familiar”.

Va ser en 2018 quan Vicent es va plantejar fer-se autònom i dedicar-se a l’agricultura ecològica fundant l’empresa Punt d’origen. “Poquet a poquet he anat creixent. Jo no vinc de família llauradora i ha sigut començar de zero: arrendament de terres, haver de trobar eines i a poc a poc anar posant-me en el tema”, confessa.


No és el mateix haver de buscar un intermediari que venga el teu producte, que vendre tu directament a la gent. Amb la venda directa augmentes el benefici i redueixes l’impacte ambiental pel transport.


Mira el vídeo de la campanya Llaurant Un Futur sostenible

AGROECOLOGIA, UN EQUILIBRI ENTRE ESPÈCIES

– Què és l’agroecologia per a tu?

– Vicent: La definiria com un equilibri entre espècies, en el qual totes es recolzen unes en altres. Un equilibri en el qual, la falta que unes existisquen, pot generar desequilibris i que les altres tinguen dificultats per a poder viure. Aleshores, en un sistema agroecològic el que busques és, amb l’ajuda de les rotacions de cultius, les associacions d’espècies i per descomptat gràcies a no haver d’utilitzar productes de síntesi química, pots arribar a un equilibri que a tu també t’ajuda a poder viure de la terra, perquè no tens tantes dificultats alhora de plagues.

– Que et va moure a fer agricultura ecològica o agroecologia en lloc d’agricultura convencional?

– Vicent: Sempre he tingut eixa consciència de respecte a l’entorn i a les espècies. Aleshores quan vaig decidir dedicar-me a l’agricultura, clar no vaig pensar en l’altra agricultura, en la convencional, directament vaig pensar en l’ecològica. No m’ho vaig plantejar en cap moment.


Sempre que mous l’economia de proximitat, la que està al teu voltant, és molt més just perquè ajudes a la gent que està a prop teu.


– Quines tècniques de cultiu fa servir en la teua producció per a mantindre aquest equilibri?

– Vicent: Com havíem comentat, associacions de cultius. La rotació és molt important. El no estar sempre plantant en el mateix lloc una mateixa espècie o una mateixa varietat, perquè de vegades tens alguna malaltia, i si no vas canviant la terra, les espècies de lloc… bé la malaltia, o un problema de fongs, o el que siga, sempre està ahí i mai desapareix. 

A banda, cada espècie necessita uns nutrients, i els absorbís d’una profunditat concreta, segons les arrels que té. Aleshores també és jugar amb això, que cada espècie necessita uns nutrients, i vas variant l’espècie que vas plantant en cada lloc. Bé, el fem també. Per exemple, el fem d’ovella que utilitze jo, què per descomptat no tire cap altre tipus de fem, més que eixe natural. En aquest cas és el d’ovella perquè és el que tinc més a prop. Després, compost no en faig, perquè no tinc temps a fer i a preparar tantes coses perquè estic jo a soles en aquest projecte i no arribe a tant. Però bé, sí que tinc molt en compte el tema del fem.

VENDRE DIRECTAMENT Al CONSUMIDOR

– Cultives varietats tradicionals?

– Vicent: Sí, a vegades sí, no moltes, però sí algunes. És complicat si no tens un lloc idoni per a poder fer el planter i que puguen germinar, i per a fer un planter apropiat a voltes has d’acudir a planteristes. En una agricultura un poc més familiar, si tens algunes minves a l’hora de plantar perquè t’has fet el planter i algunes coses no t’han eixit bé, doncs no passa res. 

Però quan la teua economia depén d’això, no te la pots jugar més que en espècies que tens alguna llavor que saps que ja t’ha funcionat bé. Com, per exemple, la tomata rosa que per aquesta zona hi ha molta gent que la té. Algun tipus de bleda, algun tipus d’enciam, la ruca a vegades, els ràvens. Però hi ha altres coses que ja són més complicades que puguen funcionar a gran escala. Per exemple, 10 safates de porro, si te les plantes tu, si no t’ixen bé et quedes sense poder plantar-les. És complicat en el meu cas.

– Quins canals de comercialització utilitzes?

Vicent: Sobretot directe al consumidor, directe a la gent. Quan comences és un poc més buscar a la gent, donar-te a conéixer. Però en el temps acaba sent el boca-orella, i moltes vegades és la gent la que té busca per a conéixer el producte i per a interessar-se.


Quan una persona inicia un projecte així, o almenys en el meu cas, ha sigut complicat trobar la terra. Si no tens terra pròpia, és difícil trobar gent que té puga llogar la terra en unes bones condicions.


– Quins beneficis econòmics, socials i ambientals creus que té els canals curts de comercialització, la venda directa?

– Vicent: No és el mateix haver de buscar un intermediari que venga el teu producte, que vendre tu directament a la gent, el benefici augmenta. I com que no hi ha intermediaris, en el tema del transport del producte no es fa servir més d’un transport diferent, com puguen ser camions, a més és de proximitat, aleshores l’impacte, bo sempre hi ha un impacte, però és mínim, el redueixes en eixe aspecte.

– Estàs sol en el projecte?

– Vicent: Sí que estic sol, fins ara no he tingut cap treballador.

– Creus que el teu projecte contribueix a una economia més justa?

– Vicent: Per descomptat. Doncs perquè crec que l’esforç en aquest cas de l’agricultor, però podia ser una persona que tinga algun tipus de negoci en el poble, sempre que és un xicotet comerç l’economia es queda a prop, és de proximitat. I no hi ha darrere grans cadenes, ni hi ha especulacions, ni gent pel mig que són els que al final acaben emportant-se el benefici. I en aquesta, el benefici és per a la persona que ven directament. Sempre que mous l’economia de proximitat, la que està al teu voltant, és molt més just perquè ajudes a la gent que està a prop teu.

LA INCERTESA DEL “PREU JUSTO”

– Què consideres que és un preu just per als teus productes? Que s’hauria de tenir en compte per a ficar un preu just a les teues verdures?

– Vicent: No sé, no sabria dir-te això. Seria complicat, perquè moltes vegades vens el teu producte i no tens en conter el temps que has treballat realment. Sempre tens en compte els recursos que t’han fet falta per a poder fer créixer les plantes, tant com si és el fem, com si són les despeses de la furgoneta que faig servir per a poder repartir, el planterista, tot aquest tipus de despeses són les que tens en compte i després intentes tindre un xicot benefici. 

Però realment no contes el teu temps. Si contares el teu temps com una persona que treballar per un altre en una fàbrica, la gent no et compraria la verdura. Bé és complicat; és complicat perquè al teu voltant, encara que no siga ecològic, tens mil verduleries en les quals passes pel costat i tens dos quilos de tomaques a 1 €, per exemple, que no té res a veure en el que tu fas, però si tu ara al preu que normalment li poses tu el teu producte, li afegires el teu temps, no sé, sempre hi hauria algú que té compraria, però seria complicat. Pense jo.


És complicat ficar un preu just, perquè moltes vegades vens el teu producte i no tens en conter el temps que has treballat realment.


– Els clients creus que són importants en el teu projecte? Quin paper juguen?

– Vicent: Clar! Són fonamental. Sense els clients no hi ha projecte, perquè com tot projecte ha de tindre una viabilitat econòmica. Si no és viable econòmicament, una persona no pot dedicar-se a la terra. Aleshores, el client, el client directe en aquest cas, és fonamental.

– Quines dificultats has trobat per iniciar el teu projecte?

– Vicent: Quan una persona inicia un projecte així, o almenys en el meu cas, ha sigut un poc complicat pel tema de trobar terra. Molt complicat. Perquè si no tens terra pròpia, la gent no està disposada a arrendar. I bé, quan no tens coneixement del sector és complicat trobar gent que té puga llogar la terra en unes bones condicions. Supose que amb el temps això anirà canviant. No ho sé, però és complicat.

– Totes les teues terres són arrendades?

– Vicent: Sí. I després si tingueres la intenció de comprar i vas preguntant, doncs, en fi, la gent té la terra perduda i es pensa que va fer-se rica venent dues o tres fanecades a 18.000 € per exemple, això és inviable també. Per a poder treballar la terra no pots comprar la terra a eixos preus, perquè no recuperaries eixa inversió, venent verdura tardaries molt a recuperar la inversió, és impossible. És complicat, supose que els ajuntaments els dona un poc igual.

– Les terres estan en el terme de Vila-real?

– Vicent: No, per poquet és terme de Borriana, però l’aigua de reg és de la Comunitat de regants de Vila-real.

– Has tingut algun problema amb l’aigua de reg?

– Vicent: No, ara no. He tingut problemes, perquè l’aigua de reg fins fa un any i mig venia en productes fitosanitaris de síntesi química i aleshores no podia utilitzar-la. I a partir d’enguany sí que ja hi ha molts dies de la setmana que fan servir un bioestimulant, i aleshores sí que puc fer servir l’aigua. És una gran ajuda. Clar, eixa també és una de les dificultats, l’aigua, l’aigua apropiada. En aquest cas perquè jo faig servir el sistema de degoteig, però si usara el reg a manta, es complica un poc més. 

En reg a degoteig és molt més còmode. No ix tanta brossa, i el reg a manta, a part que fas servir moltíssima més aigua, perds més temps perquè has d’estar regant. Anem cap a un moment en el qual si hi ha que estalvia aigua, i emprar el sistema de degoteig, l’ideal seria que els ajuntaments i les comunitats de regants hagueren tingut en compte a tot el món.

Etiquetes

Altres notícies

II Jornada Llaurant un Futur Sostenible en l’UJI

El pròxim 9 de març celebrarem la II Jornada Cap a una alimentació justa i sostenible; Recuperant la...

Reivindiquem una agricultura justa i un consum responsable a l’UJI

Aprofitant la celebració de la III Fira de Consum Responsable de l’UJI, organitzada pel Vicerectorat de Responsabilitat Social,...

Quins hàbits de consum tenim en Castelló?

En la campanya Llaurant un Futur Sostenible volem saber quins hàbits de consum tenim a Castelló, per això...