Olis Cuquello: oliveres mil·lenàries, cura de la terra, innovació i emprenedoria social.

LinkedIn
Twitter
Facebook

Entrevista a tres veus per a la campanya #LlaurantUnFuturSostenible

Olis Cuquello pren el seu nom d’una varietat d’oliva tradicional del municipi de la Jana. I és un reflex de la preocupació dels qui van fundar aquesta empresa per conservar i protegir la impressionant població d’oliveres d’aquesta regió de Castelló.

L’empresa es dedica a comprar olives a les persones associades per a produir oli. Els seus integrants posseeixen terra de manera independent des de les quals proveeixen a l’empresa de matèria primera. Aquesta és la part formal del negoci. Però existeix un rerefons que impregna tot el treball.

En Olis Cuquello s’ocupen a aconseguir que la seua producció siga cada vegada més ecològica i que beneficie a l’entorn mediambiental i social en el qual es cultiven les olives. Treballen, en definitiva, amb un horitzó d’agricultura sostenible. Però, en tot cas, volen deixar clara una diferència: una cosa és agricultura tradicional i una altra és agricultura industrial. Aquesta última, sens dubte, és la que està destruint terres, mitjans de manteniment de famílies i contaminant el medi ambient.

En aquesta entrevista amb tres dels seus integrants, Àlex Vilanova Pla, Maria Luz Garcia Gual, Juan Luis Boix Branchat, per a la campanya #LlaurantUnFuturSostenible, es toquen moltes arestes. Des de la importància de protegir les oliveres mil·lenàries de Castelló, fins a les accions socials que realitzen des de Olis Cuquello per a beneficiar a l’entorn. Passant per una descripció minuciosa de les varietats tradicionals d’olives que es cultiven en la zona; les tècniques d’agricultura sostenible que desenvolupen a partir d’investigacions; la situació del relleu generacional a la comarca, i el lloc que ocupa la dona en el camp, entre altres.

Vídeo de campaya #LlaurantUnFuturSostenible

UNA AGRICULTURA SOSTENIBLE VS INDUSTRIAL

– Què és l’agroecologia per a vosaltres? Com la definiríeu?

– Àlex: A veure, jo crec que l’agroecologia és un sistema de producció i de comercialització que ha d’anar conjuntament. A diferència del que és l’agricultura ecològica, que és simplement tindre un certificat que et fa un comité certificador, perquè utilitze una sèrie de productes autoritzats de la directiva europea. A això jo li afegiria la comercialització en canals curts de proximitat i al mateix temps també que tot el procés econòmic que intervinga en eixa producció siga sostenible des del punt de vista de salaris, des del punt de vista mediambiental i des del punt de vista, sobretot a zones amb problemes de despoblament com el nostre poble, de crear una ocupació de persones que d’altra manera no podríem viure en aquestes zones.

– Per què heu apostat per un cultiu sostenible, que de vegades és més complex, en lloc de fer una producció en agricultura convencional?

– Àlex: Et done el punt de vista d’Olis Cuquello, i el meu punt de vista personal, perquè exactament no és el mateix. Nosaltres quan vam crear Olis Cuquello l’any 2013 no vam plantejar si hauria de ser model ecològic, el que vam plantejar és que devia ser sostenible. Però passar-nos a l’agricultura ecològica això ho vam cavil·lejar quan havien passat uns anys. 

En Olis Cuquello hi ha productors que treballen en agricultura convencional i hi ha productors que treballem en agricultura ecològica. Alguns dels que cultiven en agricultura convencional és pel simple fet que per les seues característiques de treball no poden certificar-se en ecològic, no obstant també són sostenibles. Per exemple, hi ha un productor que té una granja de porcs. Els purins, que no deixa de ser un adob orgànic, no estan autoritzats en agricultura ecològica, i ja no se li pot certificar. Això és més sostenible, o menys que el de certificat ecològic? Doncs no hi ha tanta diferència. 

A vegades, és difícil veure la línia que separa una agricultura de l’altra perquè es toquen. Jo personalment sí que vaig agarrar totes les meues finques i les vaig ficar en agricultura ecològica al cap d’uns anys. Una mica per a donar-li més sostenibilitat al projecte d’Olis Cuquello, que es basa, per una part, en la conservació de varietats tradicionals, nosaltres treballem en varietats d’oliveres que estan ací a la comarca, inclús alguna varietat local, i donar un passet més cap a eixa sostenibilitat

– Però no tots els camps treballen d’aqueixa forma…

– Àlex: A escala global, a vegades les circumstàncies del treballador del camp no ho permeten passar-se d’agricultura convencional a ecològica, i no deixa de ser sostenible l’altra agricultura. A mi m’agrada més parlar d’agricultura industrial, ja què tota l’agricultura convencional no està industritzada, hi ha una que és industrial i una altra que no deixa de ser agricultura tradicional. 

A nivell personal va ser perquè ja directament vaig voler canviar i tenia les condicions per poder fer-ho. Però a escala global d’Olis Cuquello, encara que tenim una línia de productes ecològics i l’altre que no són ecològics, no deixem de ser sostenibles. Perquè la sostenibilitat no és sols mediambiental, també és social. Des del punt de vista de conservar la biodiversitat, es conserven igual aquestes varietats que d’una altra manera es perdrien.

– Mª Luz: Abans de vincular-nos a Olis Cuquello, féiem agricultura convencional i vam decidir convertir-lo a ecològic un poc des del punt de vista de donar-li un valor afegit. La principal idea és eixa, donar-li un valor afegit i fer producte de qualitat. Nosaltres no ens dedicàvem a l’oli collit, féiem oli llampant [Oli llampant: oli amb una acidesa per sobre dels 2º. No és apte per al consum directe i ha de passar per processos de refinació per a poder consumir-lo.]

I quan et fiques un poc en aquest tema, et donés compte que realment hi havia una degradació de sòls, hi havia una degradació de tot el sistema que envolta eixe cultiu. I eres molt més conscient dels beneficis que això aporta, per això realment et poses més seriosament en tot això. Però bàsicament el punt de partida era donar-li un valor afegit.

LES VARIETATS TRADICIONALS DE LA JANA

– Quines varietats tradicionals cultiveu?

– Àlex: Nosaltres treballem en dos tipus de productes, per una banda els monovarietals i per altra el cupatge.  Des del primer any elaborem olis monovarietals. Quan vam crear l’empresa vam veure que les varietats que hi havia ací a la Jana de tota la vida, s’anaven arraconant o s’anaven arrancant, i s’estaven substituint per una única varietat. La gent només volia plantar eixa varietat perquè és un arbre que creix ràpidament i produeix molt prompte, comparat amb altres varietats. 

Nosaltres el primer any vam començar produint 3 varietats. Una, que és la varietat Cuquello, que només està dins del terme de la Jana i que és la que dona nom al nostre projecte. Després produíem també una altra varietat que és més comarcal, que és la varietat Farga, que està entre el nord de la Plana Alta i el sud de Tarragona, engloba la Plana Alta, el Baix Maestrat, la zona del Montsià, i inclús fins a una zona del Baix Ebre. És una varietat que ningú planta, perquè té un creixement súper lent. 

La [Mancomunitat de la ] Taula del Sénia ha fet un cens i ha calculat que hi ha al voltant d’entre 5000 i 6000 oliveres mil·lenàries aquí al territori, en aquestes comarques, i són totes d’aquesta varietat. És un arbre que viu molts anys perquè creix molt lent bàsicament. I és l’oli que hi ha hagut així tota la vida.

Fins a l’any 2006 que es va fer la llei de patrimoni arbori va haver-hi un espoli molt important d’oliveres d’eixa varietat, han desaparegut aproximadament la meitat d’aquestes característiques. Jo crec que som l’única empresa que planta aquestes varietats, jo no conec a ningú més que en plante. Però és una llàstima perquè és un oli de gran qualitat i és l’oli que s’ha fet ací tota la vida; té unes característiques molt bones per la seua gran estabilitat i la seua capacitat per degradar-se molt a poquet a poquet. 

– I quina és l’altra varietat?

– I després l’altra varietat que vam incorporar el primer any va ser la varietat Villalonga, que, tot i no ser una varietat autòctona d’ací de la nostra comarca, sí que és una varietat que es produeix en l’àmbit de tot el País Valencià. Vam introduir aquesta varietat perquè era una mica la contraposició de sabors dels olis que tenim ací al Maestrat, que es caracteritzen per un sabor tirant a més dolç i menys amargs i picants, en canvi, eixe eren un poc el contrari. Després, a partir del segon i tercer any, vam introduir dues noves varietats, que també són autòctones d’ací, sobretot una que és la Canetera, que és una varietat que només es produeix entre el triangle de la Jana, Traiguera, Canet. De fet, es diu Canetera perquè es creu que prové del municipi de Canet lo Roig. 

I la varietat Sevillenca, que també s’anomena Serrana d’Espadà a l’interior de l’Alt Millars i l’Alt Palància. I és una varietat que també és autòctona d’aquesta zona. Això és el que vam fer durant 7 o 8 anys, fins que vam introduir l’agricultura ecològica l’any 2020, que vam fer la primera collita i vam fer un oli nou, que és un cupatge (barretxa) de varietats locals. Una de les varietats que utilitzem en aquest cupatge és la varietat Llumet, que també és una varietat autòctona, que no l’utilitzem per als monovarietals per les seues característiques. I li hem ficat també altres varietats que aniran canviant cada any una mica, amb la idea de que siga la contraposició als monovarietals, que són sempre iguals, el cupatge serà un poc diferent i d’ahí va eixir el nom.

LES OLIVERES MIL·LENÀRIES DE CASTELLÓ

– Quina importància té la conservació aquestes varietats en l’àmbit social, econòmic o ambiental?

– Àlex: Hi ha dues varietats que és bàsica la seua conservació, pel fet que ja sols estan en la Jana. La varietat Cuquello sols està a la Jana. Si deixàrem de cultivar-la, desapareixeria. A més, som l’única empresa al món que treballa amb aquesta varietat. La conservació d’esta varietat és bàsica a escala municipal, això per un costat. I després la conservació de les oliveres mil·lenàries també és bàsica, perquè a escala europea no deu haver-hi cap altra zona, crec jo, que hi haja una concentració d’arbres, siga oliveres o altra espècie, que tinguen més de mil anys en tan poc espai. I això hauria de ser una riquesa mediambiental a protegir des de tots els aspectes. 

Ara l’únic aspecte que hi ha és que no es poden arrencar. Es va fer una llei de Patrimoni arbori que protegeix a totes les oliveres que tenen més de 3 metres i mig. Això era necessari, si no, no hauria quedat pràcticament cap exemplar. Va ser una lluita d’unes quantes persones d’ací de la comarca i vam aconseguir que tots els grups de les Corts Valencianes aprovaren eixa llei per unanimitat, que això no sol passar. 

Però una vegada s’ha creat la llei, no s’ha donat cap contraprestació econòmica als llauradors que les cuidem, perquè al final això és com un jardí. Eixes oliveres també comprenc que la gent les venga o que les arranque, perquè una olivera de mil anys, només produeix olives cada 2 o 3 anys, perquè per alimentar aquest tronc i aquella energia que necessita a l’arbre li costa molt recuperar-se. Llavors et lleva l’espai per a poder cultivar més arbres en menys espai. 

És necessari conservar-les, això no obstant és necessari que s’aporte un valor. Perquè si no té un valor econòmic, al final una persona sentimentalment la pot protegir, però des del sentimentalisme no es trau un rendiment econòmic a la teua activitat. Conservar això és bàsic. Aquestes oliveres són úniques al món, i a la Jana tenim la densitat més gran del món, 50 oliveres mil·lenàries o monumentals per km quadrat.

– Mª Luz: Jo també afegiria que la diferència de cultivar aquest tipus de varietats a triar només varietats més productives, és el que ens diferencia de l’agricultura industrial. I aquí aquests altres tipus de formats són els que millor podem defendre. Si no es mantenen tota mena de formats, doncs al final tots serem agricultura industrial.


Ací només hi havia oliveres Farga fa a 400 o 500 anys, i les oliveres produïen cada 3 o 4 anys, no com ara que produeixen cada dos anys.


– Àlex: Després, una altra de les varietats que és súper minoritària també és la Canetera, és una varietat que a poc a poc s’ha anat arrancant, perquè és una varietat que té molts problemes, s’asseca molt, agafa una malaltia que es diu verticil·losi. I la gent vol arbres que produïsquen i que tinguen pocs problemes.

En canvi, quan analitzem els olis de Canetera i de Farga, ens trobem que són dos dels olis amb una concentració d’àcid oleic més alta que existeix. Això provoca que siguen olis que tenen una estabilitat llarguíssima i tenen la capacitat de retenir les seues propietats durant molt de temps.

Ací només hi havia oliveres Farga fa a 400 o 500 anys, i les oliveres produïen cada 3 o 4 anys, no com ara que produeixen cada dos anys. Llavors l’oli tenia que durar fins a la pròxima collita, era un aliment de supervivència. Si no conservem aquesta cultura i aquesta tradició, desapareixen aquests coneixements que ens han transmés.

I les altres dues varietats, la Serrana d’Espadà i la Villalonga, encara que no siga tan precís la seua conservació, perquè hi ha moltes més i a més zones, també són varietats que ens identifiquen com a valencians. Dins del que és la biodiversitat al País Valencià d’oliveres, tenim un jardí varietal més gran que la província productora mundial, que és Andalusia. No produïm molta quantitat, però sí que tenim una diversitat molt important, al voltant de 50 o 60 varietats autòctones valencianes, que des de cada comarca s’haurien de protegir per diferenciar-nos d’altres zones productores.

TÈCNIQUES RESPECTUOSES D’AGRICULTURA

Quines tècniques de cultiu respectuoses amb el medi feu servir?

– Juan Luis: L’agricultura que estem fent en aquests moments aquí en la Jana, és una agricultura que es basa sobretot en tota l’experiència que hem anat agafant dels nostres pares, dels nostres avis. Tota eixa experiència de treball, generació rere generació. Molts dels membres que formem Olis Cuquello, segur que si busquem en els seus ancestres algú que no es dedicara a l’agricultura, seria difícil trobar-lo. 

Llavors, després de moltes generacions vas creant una metodologia pròpia de treball. I com en totes les coses, l’agricultura també ha d’evolucionar, i sempre hem apostat per la formació i hem anat introduint a la nostra riquesa i a la cultura de treball agrícola les noves tècniques d’innovació tecnològica. Conciliant aquesta tradició conjuntament amb aquesta innovació fruit de la formació és on es fonamenta el nostre treball avui en dia. 

És una agricultura totalment tradicional, però que va innovant amb moltes tècniques més actuals de cultiu. Sobretot, busquem tècniques innovadores, però que siguen respectuosos amb el medi ambient i, que no es base en una agricultura que esgote els recursos naturals. 

És una agricultura basada en la sostenibilitat. La sostenibilitat és un concepte molt ambigu, que cadascú interpretem d’una manera. Així i tot, dins de la sostenibilitat pensant en poder fer l’extracció del cultiu, en aquest cas l’oliva, tanmateix sense esgotar la capacitat productiva de les parcel·les, sense esgotar el medi ambient, i sense contaminar-lo amb productes de síntesis o amb algun tipus de pràctica que vaja disminuint la fertilitat del sòl. L’agricultura, al capdavall, és una pràctica que se sustenta dins del medi, és una gestió ecològica, és una gestió mediambiental. 

– Podries especificar aqueixes tècniques?

– Juan Luis: La tècnica de cultiu que utilitzem en l’olivar és el sistema de no llaurar, conjuntament amb la utilització de cobertes vegetals. Per descomptat, descartant totalment la utilització d’herbicides o d’altre tipus de producte químic que es puga aplicar al sòl per a fomentar la producció, siga un adob de síntesis o altres tipus d’esmenes. 

Es basa a intentar augmentar la fertilitat de la terra, sobretot aportant matèria orgànica i intentant recuperar tot eixe carboni que s’ha anat perdent any rere any, sobretot per passes de conreu i per l’aplicació de fitosanitaris. Abans es llaurava molt. 

Va haver-hi una temporada que es feia servir el sistema de no llaurar, però amb utilització d’herbicides, el que es coneix vulgarment com el “nou cultiu”. El nostre sistema de treball actual és un sistema de no llaurar, però amb gestió de cobertes vegetals. Pensem que és el sistema més adequat per a augmentar la fertilitat de la terra i per no degradar-la. I també el hàndicap més gran que pense que s’està presentant en l’agricultura, què és la captació d’aigua pluvial. Últimament, tots pensem que plou menys, o encara que la pluviometria anual siga més gran, es concentra en dues pluviometries, fins i tot hi ha anys que en una. I bé, per nosaltres és fonamental poder augmentar eixa capacitat de captació i de retenció d’aigua. Pensem que aquest sistema de treball és el més adequat per a les condicions climàtiques que existeixen avui en dia.

Tot el que és control el de plagues i el sistema d’abonat també va en aquesta línia. En el sistema d’abonat sempre utilitzem matèria orgànica, sobretot fem de granges d’ací de la zona i des de fa dos anys que estem produint un compost de pinyolada [subproducte de les almàsseres durant l’extracció d’oli d’oliva, és la mescla de: aigües de vegetació o morca; parts sòlides de l’oliva, com l’os, el mesocarpi i la pell; i restes grasses.] 

Hi ha un projecte d’innovació tecnològica que presentem conjuntament les cooperatives i la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Ja és la segona remesa de compost. L’any passat ja vam incorporar una mica i ara, de fet aquesta setmana, estem entrant més compost. Això pel que fa al maneig del sòl i després passa el mateix amb el control de les plagues, que sempre està encaixat dins de l’agricultura ecològica. I eixa és en general la línia de treball.

AGRICULTURA DE PROXIMITAT

– Quins canals de comercialització utilitzeu?

– Àlex: Tenim molts canals de comercialització. Per un costat fem venda directa a les nostres instal·lacions, la gent ve directament a comprar molts productes gràcies al turisme. Hi ha vegades que venen a visitar les oliveres mil·lenàries, venen a visitar les varietats tradicionals que tenim ací, o venen a fer tasts d’oli. I a través d’eixe sistema d’oleoturisme fem venda directa. 

Un altre és el canal de venda de proximitat, ja què el nostre mercat de botigues i hostaleria, un 90% o més, està a la zona de l’àrea metropolitana de València, o a l’àrea metropolitana de Castelló. Això és més del 90% de la venda a la gent que ens compra els nostres olis o que els consumeix en establiments.

Fins que va arribar la pandèmia, teníem una pàgina web amb una botiga digital, però no veníem res. I quan va arribar el coronavirus, clar no podíem moure’ns i la gent no tenia la possibilitat de comprar-nos ací, i vam començar a donar-li una mica d’espenta a la web i va començar a funcionar prou bé. El negoci de la venda digital el 2020 va anar prou bé, així i tot, a 2021 hem doblat la venda. En la venda digital la majoria dels nostres consumidors continuen sent Catalunya i el País Valencià. Tenim altres compradors també, però de moment està molt concentrada ací. 

També, fins que va vindre el coronavirus veníem una part de la nostra collita al Japó. Va vindre una persona ací i es va quedar al·lucinat pel tema de les oliveres mil·lenàries, perquè en la cultura japonesa tenen molta devoció a aquest tipus d’arbres. Allí vam deixar de vendre. També estem venent un percentatge molt xicotet dels nostres productes al mercat de la Unió Europea, sobretot a Bèlgica i Alemanya. Però la major part del que venem, entre tots els canals de venda, és a través de la venda directa o la venda digital de proximitat.

No solem anar a mercat, però a 6 o 7 llocs a l’any sí que anem. Per exemple, a la fira de la carxofa o al mercat que fa Ruta de Sabor a Castelló ara a Nadal. No amb regularitat setmanal, però a vegades anem, i sobretot per donar a conéixer el nostre projecte.

– Quins beneficis creieu que tenen aquests canals curts de comercialització?

– Àlex: A veure, a mi m’agradaria tot l’oli poder-lo vendre en la Jana. Vendre’l ací, o que vinguera la gent ací o desplaçar-me el mínim de quilòmetres possibles. Perquè primer que res, no hi ha intermediaris, és venda directa dels productes. Segona, no et gastes diners en desplaçament, en els enviaments el desplaçament és una de les despeses més grans que hi ha, i cada cop més car serà perquè al final depén del preu del petroli. I eixos dos beneficis són brutals. 

L’avantatge de vendre producte prop és que es redueixen els costos. Mediambientalment és la manera de gastar menys energia, com a més prop de casa vens el producte menys gasolina gastes. I després, des del punt de vista de tramitació burocràtica, si has d’enviar un paquet a Europa, perds més diners en fer papers, a vegades, que no en què més tard et retornen. En tots els nivells: és més còmode, més fàcil i més rendible.

– Juan Luis: Com ha dit Àlex, consumir els productes prop de casa tots sabem la repercussió mediambiental, paisatgística i social que té. Però hem de tindre en compte que com és el cas de l’olivar, que podem extrapolar també per exemple al cas dels cítrics. Allí on està concentrada la producció normalment és difícil vendre. Ací tots produïm, tots nosaltres produïm oli i tots els veïns també. A escala comarcal, en la zona que és eminentment citrícola o eminentment oleícola, dins de la comarca és molt difícil vendre el teu volum, llavors has de desplaçar-te fora. 

Jo pense que és un factor a tindre en compte. Jo no puc vendre el producte que produïsc als meus veïns, perquè al mateix temps també soun productors. Tanmateix, dins d’ahí, per descomptat intentar vendre en els canals més curts de distribució possibles. I més també perquè és gent que al fi i al cap són veïns de comarca que d’alguna manera conéixen el teu paisatge, fixen valor al teu paisatge. Mantenim el paisatge tal com el coneixem.

Àlex: Nosaltres estem en una zona que entre Catalunya i el País Valencià són 10 milions d’habitants, ja és una massa gran de població. A mi m’agradaria poder ser capaç de trobar els canals de venda per no haver d’eixir més d’ací. Al final és molta població i una distància de Girona a Alacant d’uns 500 quilòmetres. Nosaltres estem al mig, són 250 km cap amunt i cap avall, són desplaçaments relativament curts. 

És que al final, a vegades això de canal de distribució curts, tampoc saps quin és el límit. Però bé, no és el mateix estar situat a una zona que estàs lluny de tots els grans nuclis de població, com ací, que tindre una producció a l’àrea metropolitana de Castelló o de València, que al teu voltant ja tens molta població. Nosaltres, vulguem o no, sempre ens tocarà menejar-nos, perquè ací no hi ha població. Això està clar! 

Llavors, sempre mirant entre eixos dos nuclis, nosaltres tenim facilitat a vendre els nostres productes en l’àmbit valencià i tenim moltes dificultats per vendre el nostre producte a Catalunya. Eixe és un gran repte que tenim, intentar no vendre sols cap a baix, sinó també cap a dalt. Al final és la zona de proximitat, perquè és entre aquestes dues grans àrees metropolitanes on es concentra la gent que està relativament prop.

LA PROPIETAT MASCULINA DE LA TERRA

– Quantes dones participen en el projecte?

– Mª Luz: Jo.

– Per què creieu que hi ha tan poca representació de les dones en el sector agrícola?

– Mª Luz: Històricament i socialment sempre he sigut una feina més oficialment reconeguda per als hòmens. Encara que les dones sempre han estat vinculades.

De quina forma creus que han estat vinculades les dones a l’agricultura?

– Mª Luz: El que avui es reconeix, a través de la titularitat compartida, que per exemple ací en el poble ja existeix, i ja està present. Però històricament sempre han estat fent la mateixa faena o complementària a la dels hòmens, encara que no han estat reconegudes oficialment. Perquè han estat delegades a feina més de casa i de la cura dels familiars, i totes aquestes coses.

Àlex: Nosaltres en principi en Olis Cuquello érem 3 persones i érem 3 homes. I es va incorporar un quart productor que eren ells dos (MªLuz i Juan Luis), ja hi havia una dona. Som quatre projectes en un. A més que es van incorporar ells, després una de les persones que forma part d’Olis Cuquello va fer una titularitat compartida amb la seua dona. Llavors en veritat és una altra, encara que siga compartit. 


Dins de l’agricultura els canvis sempre són molt lents, i en zones més rurals encara ho són més.


La qüestió d’això també és que la titularitat de la terra estava en nom dels hòmens històricament. Estava no, està. L’única possibilitat per anar evolucionant en aquest sentit, és que augmenten les titularitats compartides. Encara que siga una cosa lenta, almenys alguna cosa des del 2013 ha canviat. No molt, però és que dins de l’agricultura els canvis sempre són molt lents, i en zones més rurals encara ho són més. És un sistema que tardarà anys a evolucionar. Esperem que canvie abans que desaparega l’agricultura del tot.

– Juan Luis: Tinc totalment clar que el futur és de les dones. I en tots els processos agraris, encara que el cap visible sempre siga un home, en aquests pobles, i supose que en la majoria, les dones sempre han tingut un paper fonamental i vital. Ens han permés treballar als homes afrontant les càrregues familiars; han ajudat sempre tant a casa, com al camp. I en totes les tasques, no se m’ocorre cap tasca que es feia al camp en la qual no participa la dona.

– Quins reptes creeu que no que teniu a Olis Cuquello per a visibilitzar el paper de la dona i fer més inclusiu el món de l’agricultura?

– Mª Luz: Supose que visibilitzar el projecte, que hi ha titularitats compartides, que això existís i que funciona. Pot donar peu a ser un exemple per a visibilitzar, i pot ser una ferramenta que puga tindre l’empresa per a fer que això siga extrapolable a altres circumstàncies.

– Teniu treballadors assalariats?

– Àlex: El funcionament d’Olis Cuquello és complex. Olis Cuquello és una empresa que no té treballar, té socis, però no té treballadors. Nosaltres vam crear Olis Cuquello per buscar una figura jurídica per poder treballar conjuntament. Olis Cuquello és una empresa que es dedica a la compravenda d’olives i a la compravenda d’oli, tanmateix els socis cadascú tenim la nostra empresa o som autònoms. El que fem és aportar olives i comprar oli i ja està. Llavors no hi ha treballadors. Els treballadors som nosaltres, però des de fora. 

Jo, per exemple, tinc les meues terres en una empresa que tenim el meu germà i jo. Altres són autònoms, cadascú té unes circumstàncies. Algunes persones es dediquen professionalment a l’agricultura i altres persones compartim l’agricultura amb una altra feina. Olis Cuquello no contracta treballadors per a cap activitat, cada soci pel seu compte pot o no contractar treballadors.

– Quina edat mitjana teniu les persones que formeu part d’Olis Cuquello?

– Àlex: Entre 40 i 45.

JOVES QUE PRENEN EL RELLEU DE L’AGRICULTURA, PERÒ… AMB QUIN CRITERI?

– Creeu que si hi ha relleu generacional en l’agricultura?

– Àlex: A la Jana sí. La Jana és el terme de tota la comarca que té menys abandó de terres. Tot el que es pot cultivar es cultiva, que això en secà no es dona en cap altre lloc. I després tenim l’avantatge que, a pesar de ser terres de secà i xicotetes, són minifundistes, això fa que la terra estiga repartida entre més famílies i això és bo per evitar el despoblament. No hi ha molta zona muntanyosa, que això beneficia la manera de treballar i que no s’abandonen com passa en termes del voltant. 

I això el que ha fet és que, sobretot els últims anys, entre gent nova a l’agricultura. També és cert que, amb les noves tècniques de l’agricultura, una persona o una família pot portar més hectàrees de les que podien portar els nostres pares i els nostres avis. I això fa que un puga agrupar més terres. Comparat en els pobles del voltant, és una sort la que tenim a la Jana de gent jove que treballa a l’agricultura.

– Juan Luis: Com diu Àlex, el relleu generacional està garantit. El que pense que és una incertesa, són els sistemes de treball que es duran a terme en un futur, i quin pes tindra la gestió mediambiental. Cada cop més, una persona per poder guanyar un jornal digne ha de cultivar més terra. I per cultivar més terra, en els marges de benefici que hi ha en el camp, des del punt de vista de rendiment monetari, les pràctiques agràries que has d’utilitzar moltes vegades imputen en contra del medi ambient. 


Per cultivar més terra, en els marges de benefici que hi ha en el camp, des del punt de vista de rendiment monetari, les pràctiques agràries que has d’utilitzar moltes vegades imputen en contra del medi ambient.


El relleu generacional ací està garantit, però eixa obligació que té l’agricultor de cada vegada portar més terra podria repercutir de forma negativa en la natura. Per exemple, la utilització d’herbicides: “com més terra porte he d’alleugerar la feina, i és una manera de mantenir la terra més temps sense herbes”.

Projectes com Olis Cuquello, que tenim un terreny que ja comença a ser gran, sense ser un latifundi, fem servir unes pràctiques que ens podem permetre el luxe d’emprar-les. Però el dia de demà, si l’agricultura tendeix a la industrialització, doncs eixes tècniques arribarà un moment que igual econòmicament seran difícils de mantenir.

– Mº Luz: Jo pense també que el relleu generacional està molt vinculat al fet que hi ha molta varietat de circumstàncies, igual com representem en Olis Cuquello. Hi ha gent que té altre tipus d’activitats complementàries, ja siga en una granja, ja siga activitats de fora del tema de l’agricultura, açò fa que es mantinga el relleu.

Sobre les pràctiques agroecològiques: per descomptat si no es fomenten, si no es forma, si no es trasllada a aquestes noves generacions que això es pot fer, com es pot fer, de quina manera i que això li dona un valor afegit… no es farà. Cadascú tindrà les seues circumstàncies, i podrà o no podrà, però potser també falta que a aquestes noves generacions els arribe eixe missatge, eixa informació i eixos mitjos, que no sempre els arriba. 

Al final tendim a fer el que han fet els anteriors a nosaltres, copiem i peguem el que ells han fet. Crec que si els arribara eixa informació serien capaços d’almenys intentar-ho, no tots, tanmateix almenys algú ho intentaria i podria obrir-se un ventall de possibilitats del que poden fer.

– Creieu que les noves generacions de persones agricultores li donaran més importància a l’aspecte de la sostenibilitat?

– Àlex: Hi ha dues coses pel que fa al tema de la sostenibilitat que hem implantat els últims anys. Són les cobertes vegetals, una mica diferents de les que treballen MªLuz i Juan Luis, que incorporen cobertes vegetals plantades a la terra. Jo treballe amb cobertes vegetals espontànies. És una cosa súper innovadora aquí a la Jana, perquè aquí sempre s’ha tirat herbicida, ja que a diferència d’altres zones d’olivareres una part molt important de la collita es recollia de terra. És d’on s’extreu l’oli llampant, que no té cap mena de qualitat, ni serveix per a envasar-lo, s’ha de portar a la refineria. 

Llavors, el que hem intentat és millorar la fertilitat de la terra, la infiltració de l’aigua i sobretot la fixació de carboni, per mantenir un sòl ric, ha sigut intentar implantar cobertes vegetals i formar-nos per poder veure com es fa. 


És molt difícil que una persona que s’incorpora a l’agricultura sense cap mena de formació, vulga fer agricultura ecològica, perquè no sap ni el que és agricultura ecològica.


Eixe és un dels greus problemes que veig jo de la gent que s’incorpora a l’agricultura: és molt difícil que una persona que s’incorpora a l’agricultura sense cap mena de formació, vulga fer agricultura ecològica, perquè no sap ni el que és agricultura ecològica. I molta gent es creu que passar de convencional a ecològica és molt complicat, i pot ser que hi ha productes que és molt complicat, però en olivicultura és superfàcil fer la conversió. La dificultat és que no ho saben, perquè no s’han format.

Mª Luz: El problema és que molts cops, la formació no està a l’abast sempre quan la vols i par a el que vols.

Àlex: Sí, així i tot, normalment, les persones ja no es volen formar, i és un problema. A la Jana sols som dos productors ecològics en tot el terme, som nosaltres. Hi ha un altre que fa cireres, que són dues o tres hectàrees. En el terme hi ha 2000 hectàrees i sols 40 o 50 hectàrees en agricultura ecològica, és un percentatge molt xicotet. 

També crec que la cooperativa, al final és la que agrupa a tots, hauria de ser un radiador d’informació per explicar a la gent coses. I des del punt vista de formació falla molt. Si des de la cooperativa es potenciara es podria arribar a percentatges molt més alts d’agricultura ecològica, almenys en el terme de la Jana. Perquè en termes del voltant, tenen percentatges molt més alts.

LA FALTA DE FORMACIÓ PER A UNA AGRICULTURA SOSTENIBLE

– Creieu que existeix suport de les administracions per a formar en tècniques sostenibles?

– Mª Luz: Tenim sort de tindre la cooperativa que té una línia autoritzada en ecològic. En les zones del voltant no totes les cooperatives estan autoritzades per a elaborar oli ecològic i envasar-lo. La formació podria arribar de la cooperativa i també de l’administració pública

Falta molta més transferència tecnològica de tota la investigació i la formació que hi ha. Realment en la Comunitat Valenciana investiguem molt i tenim projectes molt interessants. Però eixes referències tecnològiques no ens arriben al llaurador. Per exemple, hi ha pràctiques d’agricultura regenerativa, ideals per a per als sols tan degradats que tenim, almenys així en el terme per l’aplicació d’herbicides i per la gestió del sòl. Eixa formació d’agricultura regenerativa no ens arriba, i el que ens arriba és molt costós i per poder accedir a ella requereix estar molt pendent. 

Això és el que hauria de canviar, que ens la faciliten i no haver d’invertir el teu temps a trobar-la. I, com diu Àlex, si ja no tens molt d’interés, si has de molestar-te en buscar-la, no la trobaràs. Que facen eixa formació i que siga més accessible, facilitaria que ens formàrem molt més. Sobretot facilitar-la. Ja que si hi ha relleu generacional, no falta interés, però no se’ls pot ensenyar res, segurament no canviarà res.


Hi ha pràctiques d’agricultura regenerativa, ideals per a per als sòls tan degradats que tenim, almenys així en el terme per l’aplicació d’herbicides i per la gestió del sòl. Eixa formació d’agricultura regenerativa no ens arriba


– Juan Luis: L’any passat vam fer un projecte d’innovació tecnològica conjuntament amb la Universitat Miguel Hernández d’Elx, amb la línia d’ajudes de finques col·laboradores de la Generalitat. Vam presentar un projecte vinculat a l’olivar, que, no obstant de no ser un projecte molt complex, era un projecte bastant senzill, però en aquesta zona del Maestrat sí que va ser molt innovador. De fet, va ser un dels que va traure més puntuació de tota la Comunitat Valenciana. 

A nosaltres el que ens va permetre desenvolupar aquest projecte, a part de tota l’experiència i tots els coneixements que hem tingut dels nostres pares i avis, va ser tota la formació que hem fet fins ara. Nosaltres contínuament, any rere any, tant com ens anem assabentant dels cursos d’innovació tecnològica ens anem apuntant. I tot això va enriquint els nostres coneixements. Tota aquesta tradició familiar, unit amb la formació d’estos últims 5 anys, ens ha permés desenvolupar un projecte d’innovació tecnològica

Este projecte ha marcat un abans i un després. Perquè arran de fer el projecte, que bàsicament era incorporat dues cobertes vegetals a un olivar que venia de maneig del què aquí es coneix com “no cultiu”, la terra desèrtica amb ús d’herbicides. Ha sigut totalment innovador. A partir d’ací vam fer anàlisi de terra, i eixa anàlisi ens va permetre saber totes les carències del sòl que tenia. I a partir d’ací ens ha servit per a marcar una pauta de treball. Sabent el que tenim, les carències que tenim i on volem arribar: ja podem enfocar el nostre treball a aconseguir els nostres objectius.

– I quins són eixes característiques del sòl?

– Juan Luis: Aquí en el Maestrat majoritàriament són terres argiloses, en una quantitat d’argila bastant elevada. Això és molt positiu per a l’agricultura, perquè és terra amb un potencial brutal, però al mateix temps té carències. Aquestes terres, a més, són molt calcàries, són terres argilosos amb presència de calcària. I hi ha molts llocs que tampoc no tenen molta profunditat de terra. 

Arran d’això, ens vam donar compte que la cal a la terra produeix uns bloquejos. Per exemple, del calci, del fòsfor o de la potassa, que per les plantes és bàsic. A més, sempre coincideix que les terres calcàries en presència d’argila tenen una quantitat de ferro ínfima. Aquí a la Jana estem al 2%. 


Tot això et fa veure que les plantes no és que no funcionen pels dèficits que tens a terra, com pensa la majoria de gent. És tot el contrari, les terres no te funcionen més perquè necessites treballar el sòl.


Tot això et fa veure que les plantes no és que no funcionen pels dèficits que tens a terra, com pensa la majoria de gent. És tot el contrari, les terres no te funcionen més perquè necessites treballar el sòl, aportar matèria orgànica, o fer aportacions d’algún component concret. En el nostre cas de sofre, ja que el sofre ajuda a rentar la cal i desbloqueja els nutrients. Si comences a tirar adob, adob, adob… segurament t’adones que el teu sòl està carregat d’un nutrient i el cultiu té carència, perquè al mateix temps no el pot absorbir. No està assimilable perquè hi ha algun altre element que l’està bloquejant

Tot el nostre treball va enfocat a eixe tipus de pràctiques. No és una agricultura que se sosté en les bones pràctiques dels usos de fitosanitaris. Ahí la formació és bàsica. Si no arribes a saber realment el funcionament de les teues finques, difícilment faràs una agricultura per a maximitzar els teus treballs i sobretot, per a treballar pel futur.

TREBALLAR AMB PROVEÏDORS DE PROXIMITAT

– Com creeu que el vostre projecte ajuda a fer front al despoblament de les zones rurals?

– Àlex: El nostre projecte, com qualsevol empresa que es puga crear en una població de menys de 700 persones, com és la Jana, ajuda en diferents àmbits. 

Primera, que si entre els quatre productors d’Olis Cuquello tenim aproximadament 80 o 100 hectàrees d’oliveres de secà, si no tinguérem la manera de comercialitzar-lo es quedaria en l’arbre

Des del punt de vista de creació de llocs de treball, a més de la feina que fem nosaltres al camp, en èpoques puntuals de l’any, cadascun dels socis contractem treballadors. Per exemple, jo a l’època de poda contracte una persona durant dos mesos. Després en l’època de la recol·lecció, que és octubre-novembre, contractem a 2 o 3 persones perquè ens ajuden en el camp. 

Moltes d’aquestes feines no estan mecanitzades i fa falta mà d’obra, i aquestes persones viuen a la Jana. Normalment, treballen una temporada en nosaltres, una temporada en un altre i tenen feina tot l’any

Per altra banda, la producció i la comercialització la fem nosaltres, però el treball de la mòlta i l’envasat, tenim un conveni amb la cooperativa de la Jana, ells ens envasen. En l’envasadora de la cooperativa també hi ha dues persones treballant. Doncs també ajudem a la cooperativa a amortitzat les despeses d’envasar, li paguem l’envasat, la mòlta i som socis de la cooperativa, a més d’Olis Cuquello ho som individualment.

– Llavors, treballeu amb persones de la zona…

– Àlex: Totes les feines què fem durant l’any, repercuteixen d’una manera o d’altra. I altra cosa que també intentem sempre que es pot, perquè no sempre és possible, és que tots els nostres proveïdors siguen de proximitat. La persona que ens dissenya les botelles, les caixes, la web i tot el disseny d’Olis Cuquello viu a Sant Jordi. El cartó que comprem és d’Amposta, que està a 20 quilòmetres. Les botelles no tenim cap proveïdor de prop, i ens toca comprar-les en Andalusia. La impremta en la qual treballem és de Vinaròs, és el més prop que hi ha. 


La persona que ens dissenya les botelles, les caixes, la web i tot el disseny d’Olis Cuquello viu a Sant Jordi. El cartó que comprem és d’Amposta, que està a 20 quilòmetres.


Tot el que comprem intentem sempre que estiga el més a prop de la Jana, després també et pot repercutir al contrari. Des d’Olis Cuquello, des de tota la gent que hi ha, totes les entitats, persones individuals que hi ha al municipi, d’alguna manera ajuda a ficar a la Jana en el mapa. I sobretot, pense que li dona valor paisatgístic.

Encara que siga a una escala menuda, demostra que les zones rurals amb uns projectes adequats, ben pensats i ben elaborats, tenen una opció totalment viable i realment ajuden a fer que la gent continue vivint als municipis i ajudem a mantenir el paisatge tal com el coneixem. O almenys, que amb les nostres pràctiques no l’empitjorem. Al contrari, és intentar millorar-lo, sent conscients i respectant el medi ambient. És una ferramenta més per visibilitzar el municipi i la comarca.

– Realitzeu accions paral·leles a l’activitat, per a beneficiar a l’entorn en què us trobeu?

– Àlex: En Olis Cuquello també treballem en dos projectes socials. Un es diu Des de l’Arrel, que va començar com una col·laboració entre Olis Cuquello i l’Escola de persones autistes el CAU de Castelló. Van vindre un dia a fer una visita i vam veure que les persones amb autisme que estan al CAU els va agradar i preguntaven quin dia tornarien a la Jana. Llavors van decidir durant un any vindre tots els dijous, per fer activitats a l’aire lliure i al mateix temps que ens ajudaren, fer algunes coses. L’experiència va ser tan positiva, i la valoració que van fer les seues cuidadores va ser tan bona, que van decidir que allò havia de continuar. 


Tots aquests projectes socials es concentren en les grans capitals, on hi ha una població molt gran de gent, i seria molt més positiu descentralitzar a zones rurals més pròximes a la natura.


El segon any també es va incorporar l’Ajuntament de la Jana, i això els va capacitar per poder presentar-se a projectes i captar recursos. Llavors ja estaven involucrats Olis Cuquello, el CAU, l’ajuntament i persones jubilades que venien a donar a una mà i explicar-lo que es feia al camp. I fins que va arribar el coronavirus, aproximadament durant 3 anys, venien cada setmana un dia. La resposta era boníssima de les persones que estaven allí. 

Pensem que les activitats a l’aire lliure i l’agricultura és un ferrament per poder ajudar a persones amb problemes. De vegades tots aquests projectes socials es concentren en les grans capitals, on hi ha una població molt gran de gent, i seria molt més positiu descentralitzar a zones rurals més pròximes a la natura. Una altra de les activitats solidàries què fem és que des de l’any passat la CEAR (Comissió espanyola d’ajuda al refugiat) a Nadal fa una campanya per recaptar diners.

Un dels productes que es llança des d’Olis Cuquello i venem a la botiga digital és un producte solidari: el 30% dels diners van al CEAR i, al mateix temps, les persones que compren eixe producte poden vindre a visitar-nos. Una visita a les oliveres mil·lenàries o al treball que fem als nostres camps. Teòricament era només per a la campanya de Nadal de l’any passat, però vam fer una reunió i vam veure que havia anat prou bé i vam continuar.

Etiquetes

Altres notícies

II Jornada Llaurant un Futur Sostenible en l’UJI

El pròxim 9 de març celebrarem la II Jornada Cap a una alimentació justa i sostenible; Recuperant la...

Reivindiquem una agricultura justa i un consum responsable a l’UJI

Aprofitant la celebració de la III Fira de Consum Responsable de l’UJI, organitzada pel Vicerectorat de Responsabilitat Social,...

Quins hàbits de consum tenim en Castelló?

En la campanya Llaurant un Futur Sostenible volem saber quins hàbits de consum tenim a Castelló, per això...