Però… què és això de l’agroecologia i la sobirania alimentària?

LinkedIn
Twitter
Facebook

ENTREVISTA AMB VICENT ROBLES SULIANO I OSCAR CLIMENT NACHER, DE L’ONG PANKARA ECOGLOBAL

Fem una pausa per a sincerar-nos. Quantes vegades, al moment de fer el salt a comprar verdures o fruites ecològiques, ens hem preguntat: però què és realment això de l’agroecologia? Quantes vegades hem llegit o escoltat sobre la necessitat d’enfortir la sobirania alimentària sense, de veritat, comprendre de què van aquests dos termes.

Per això, en la campanya Llaurant un futur sostenible, que abasta precisament aqueixos dos conceptes, acudim a l’ONG Pankara Ecoglobal on Vicent Robles Suliano i Oscar Climent Nacher ens brinden una explicació quasi didàctica de l’agroecologia i la sobirania alimentària. Des de 2012, aquesta organització treballa des de Vila-real i Castelló de la Plana per a fomentar una agricultura sostenible, cooperar amb el desenvolupament i lluitar contra el canvi climàtic des del local.

MIRA EL VÍDEO DE LA CAMPANYA LLAURANT UN FUTUR SOSTENIBLE

UNA AGRICULTURA RESPECTUOSA AMB EL MEDI

– Què és l’agroecologia per a vosaltres? Per què la defeneu?

– Segons la FAO, l’agroecologia és una disciplina científica, un conjunt de pràctiques i un moviment social. Com a ciència, estudia com interactuen els diferents components de l’agroecosistema. Com un conjunt de pràctiques, cerca sistemes agrícoles sostenibles que optimitzen i estabilitzen la producció. Com a moviment social, persegueix papers multifuncionals per a l’agricultura: promou la justícia social, nodreix la identitat i la cultura, i reforça la viabilitat econòmica de les zones rurals.

Així doncs, per a nosaltres l’agroecologia es tracta de perseguir un equilibri mediambiental a l’espai on es duen a terme activitats agronòmiques i valorar a les persones que desenvolupen la seua tasca cuidant de mantenir aquest equilibri, produint aliments saludables i fomentant una sobirania alimentària.

Defensem l’agroecologia pels motius exposats i perquè creiem que sense deixar de ser sostenible, garantint l’equilibri de biodiversitat i sense alterar negativament el medi en el qual es du a terme, pot ser rendible i capaç d’abastir d’aliments a la població mundial.


– Com definirieu la Sobirania Alimentaria d’una forma sencilla? Quin paper creieu que te l’agroecologia per assolir la soberania alimentària al nostre territori?

– Tal com la defineix Via Campesina, la sobirania alimentària és el dret dels pobles a disposar d’aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de manera sostenible i ecològica, i el dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu.

Per tant, creiem que la sobirania alimentària s’aconsegueix quan les persones consumidores saben d’on venen les hortalisses, prenen decisions de com es produeixen i com es distribueixen les mateixes i decideixen sobre les polítiques agràries que els afecten.

En aquesta línia l’agroecologia assoleix la sobirania alimentària, tant per cuidar les hortalisses cultivades i el medi on es cultiven, com per cuidar a les persones productores i consumidores del present i del futur, preocupant-se perquè les generacions futures puguen proveir-se dels mateixos recursos.

– Com creieu que l’agroecologia pot ajudar a fer front a la crisi global (canvi climàtic, destrucció d’habitats, perdua de biodiversitat, crisi social…) que vivim en l’actualitat?

– L’agroecologia busca cultivar varietats de forma ecològica, biològica i orgànica, en definitiva de forma sostenible, respectant el medi ambient i fomentant la biodiversitat. Sense fer cap us de productes de síntesi; fent un us sostenible de l’aigua i, de cultivar varietats tradicionals de la zona. 

Així doncs, es procura plantar les llavors de les hortalisses cultivades de forma continua, fent que cada temporada els cultius estiguen millor adaptats a la zona on es cultiven, fent-les mes resistents a possibles canvis ambientals. 


Aquestes zones, lliures de contaminants, plenes de vida i de colors, poden acollir a tot tipus de persones tant per a treballar com per a realitzar un bon desenvolupament cognitiu.


La promoció de la biodiversitat fomenta que la zona de cultiu siga una zona de pas acollidora per a aus migratòries i que la riquesa que es genera en l’espai de cultiu puga traslladar-se a altres llocs, expandint l’equilibri ecològic que allí es dona. A més, aquestes zones, lliures de contaminants, plenes de vida i de colors, poden acollir a tot tipus de persones tant per a treballar com per a realitzar un bon desenvolupament cognitiu, podent convergir col·lectius de tots els àmbits.

UNA ALTERNATIVA POSSIBLE


-Creieu que l’agroecologia és un model valid com a alternativa al sistema productiu alimentari actual?

– Sí, sense cap dubte. Cada vegada s’entenen millor les relacions intra i interespecífiques. S’ha posat més atenció en la microbiota del sòl i s’han estudiat certes sinèrgies gràcies a les quals els cultius donen un millor rendiment: gràcies a aquestes interaccions els cultius no sols donen unes millors collites, sinó que també milloren la resposta front a diversos estresors (plagues, malalties criptogàmiques, sequera…) disminuint així l’ús de fertilitzants de síntesi, tot tipus de biocides i fent un us més eficient d’aigua.

L’agroecologia fomenta aquestes interaccions, i cada volta dona més proves de poder substituir al model d’agricultura convencional o tradicional.


-Creieu què és important conservar les varietats tradicionals?

– És important conservar varietats tradicionals d’hortalisses per diversos motius. Un és per l’amplària genètica d’aquestes varietats. Açò vol dir que aquestes varietats tenen una memòria ancestral, uns gens que són un reservori per afrontar situacions que ja van passar els seus avantpassats, motiu pel qual estan millor adaptades a la seua zona d’origen. 

Un altre motiu és el de tindre una ampla variabilitat genètica per poder buscar una millora genètica d’algunes altres varietats comercials (millorar la qualitat organolèptica o resistències). 

També contem en el motiu etnològic, recordant la tradició i el patrimoni cultural que hi ha darrere d’aquestes varietats. I el motiu que creiem que és el més important és el de garantir la seguretat alimentaria, ja que quantes més varietats diferents d’una mateixa hortalissa hi hagen, més difícil serà que eixa hortalissa puga desaparèixer a causa d’alguna malaltia o similar.

– Teniu algun projecte en aquest àmbit?

– En aquesta línia, en la ONGD PANKARA, des de l’any 2016 estem desenvolupant un projecte de recuperació i conservació de varietats tradicionals,  principalment del país valencià, i disposem d’un banc de llavors per a promoure i difondre el cultiu d’aquestes varietats.

LA IGUALTAT DE GÈNERE EN EL CAMP

– Com veieu el paper de la dona en el camp actualment?

– El paper de la dona en el camp a poc a poc va canviant i les dones van assumint un rol més important dins del sector agrícola. Però encara queda un llarg camí per recórrer perquè la realitat és que el medi rural continua estant masculinitzat, a pesar de que la dona ha estat sempre present en el camp. 

– Creieu que l’agroecologia pot ajudar a assolir la igualtat de gènere?

– L’agroecologia té un paper important per a poder aconseguir la igualtat de gènere a través de la posada en marxa de sistemes agroalimentaris alternatius, sobre la base de les propostes de la sobirania alimentària. L’agroecologia obliga a qüestionar-se tots els àmbits de la nostra vida i, per tant, també les relacions de gènere i apoderament de la dona en el medi rural.

– Quins reptes tenim al davant pel que fa a igualtat de gènere en el sector agrícola?

– Entre els reptes que tenim per davant per a poder aconseguir una igualtat de gènere és que es faça un repartiment equitatiu de tasques entre dones i homes. I que aquestes abandonen la seua tradicional invisibilitat en el sector agrícola i es reconega la gran aportació i treball que realitzen en el camp. Sense aquest reconeixement no podrem aconseguir un desenvolupament agrícola sostenible, equitatiu i just.

– Quin paper creieu que té l’agroecologia en tindre una economia més justa, solidària i del bé comú? 

– L´agroecologia, segons la defineix la FAO, com a moviment social, persegueix papers multifuncionals per a l’agricultura, promou la justícia social, nodreix la identitat i la cultura, i reforça la viabilitat econòmica de les zones rurals. Per tant, baix aquesta premissa aquestes qüestions ja son inherents a la pròpia definició d’agroecologia, que inclou principis alineats amb el comerç just.

– Quins altres problemes socials pot ajudar a fer front el canvi a un sistema productiu agroecològic?

– L’agroecologia ens permet donar una resposta a les necessitats de la població i protegir el medi ambient a través d’una economia més justa i solidària. De fet, en l’actualitat només la producció agroecològica pot donar resposta al problema de l’especulació financera amb el preu dels aliments, pagant per ells un preu just per als i les agricultores i reconèixer a la vegada el seu treball en el camp. 

A més, ens permet restaurar la terra degradada i contaminada amb productes químics de síntesis per l’agricultura industrial i produir aliments locals i més saludables per als consumidors i consumidores. I fomentar entre la ciutadania la compra de productes de proximitat i el contacte pròxim amb els productors i productores.

Etiquetes

Altres notícies

II Jornada Llaurant un Futur Sostenible en l’UJI

El pròxim 9 de març celebrarem la II Jornada Cap a una alimentació justa i sostenible; Recuperant la...

Reivindiquem una agricultura justa i un consum responsable a l’UJI

Aprofitant la celebració de la III Fira de Consum Responsable de l’UJI, organitzada pel Vicerectorat de Responsabilitat Social,...

Quins hàbits de consum tenim en Castelló?

En la campanya Llaurant un Futur Sostenible volem saber quins hàbits de consum tenim a Castelló, per això...