ENTREVISTA AMB L’ASSOCIACIÓ CONNECTA NATURA
La missió de Connecta Natura (una associació sense ànim de lucre creada el 2014) és contribuir a la transició del sistema agroalimentari cap a una gestió sostenible del nostre entorn natural i dels sistemes agrícoles, i treballar per mantenir un món rural viu i actiu.
Els objectius de l’associació són sensibilitzar, recuperar i conservar la biodiversitat cultivada valenciana, la conservació de la biodiversitat silvestre, treballar en el desenvolupament rural agroecològic, promoure l’agroecologia i l’educació i sensibilització ambiental.
Utilitzen l’agroecologia com a eina de dinamització rural, preservant la cultura i els paisatges rurals i promovent la seua agrobiodiversitat. També desenvolupen activitats d’educació ambiental per conscienciar sobre la importància de transformar tant els models agrícoles com els nostres hàbits de consum, per mitigar el canvi climàtic i la degradació del medi ambient i aconseguir un desenvolupament més sostenible.
Les principals ferramentes que fan servir per a complir els seus objectius i realitzar les línies de treball són: la custòdia del territori, l’educació ambiental i la participació ciutadana, tant en el treball de voluntariat com per a la cogeneració de coneixement i creació de xarxes.
Per a conéixer com treballen i què pensen en Connecta Natura, passem un matí amb Laia Baró Gòmez, Alejandro Aguilar Català, Darío Fornas Pérez, Pau Agost Andreu, David Navarro Miró.
Mira el video de la campanya Llaurant Un Futur Sostenible
AGROECOLOGIA: CONEIXEMENTS CIENTÍFICS I BONES PRÀCTIQUES
-Què és l’agroecologia per a vosaltres? Per què la defeneu?
– Per a nosaltres, l’agroecologia és al mateix nivell una disciplina científica i un moviment social:
Disciplina científica perquè estudia com interactuen els diferents components de l’agroecosistema (tot allò que inclou un ecosistema agrícola: les espècies cultivades, les espècies silvestres, els factors abiòtics, i el seu context social). I n’extrau un conjunt de coneixements i bones pràctiques, que busquen crear sistemes agroalimentaris sostenibles i socialment justos que optimitzen i estabilitzen la producció agrícola adaptant-se al context local.
A més, és també un moviment social i polític, que persegueix replantejar el sistema agroalimentari i proporcionar una visió holística per a l’agricultura. Vol promoure la justícia social, nodreix la identitat i la cultura, i reforçar la viabilitat econòmica de les zones rurals.
– Com definirieu la Sobirania Alimentària d’una forma sencilla? Quin paper creieu que te l’agroecologia per assolir la soberania alimentària al nostre territori?
– L’alimentació és una de les bases de la vida humana. Ara bé, el sistema agroalimentari que domina actualment va en detriment de la vida a la terra: se sustenta en llargues cadenes de distribució que contaminen, sistemes de producció intensius que esgoten els recursos del planeta, condicions laborals injustes, etc. La sobirania alimentària es presenta com una alternativa a aquest sistema contaminant i prioritza la salut i la sostenibilitat.
La sobirania alimentària és el dret dels pobles a decidir sobre la seua alimentació, des de com es produeixen els aliments fins a com es distribueixen, controlant i decidint els impactes ambientals i socials d’aquestes activitats.
L’agroecologia és clau per arribar a construir aquest nou sistema alimentari, ja que ens proporciona les eines necessàries per a anar canviant cadascun dels esglaons d’aquest sistema; des de la producció, passant per l’elaboració, fins al consum.
-Com creieu que l’agroecologia pot ajudar a fer front a la crisi global (canvi climàtic, destrucció d’habitats, perdua de biodiversitat, crisi social…) que vivim en l’actualitat?
– L’agroecologia promou la transició del sistema agroalimentari perquè siga sostenible a tots els nivells (utilització de recursos, gestió de residus, condicions laborals, justícia social, etc.). Per tal d’afrontar la crisi global, és necessari:
Des de la producció:
- Regenerar els sòls: les pràctiques agrícoles que proposa l’agroecologia potencien la regeneració i el bon ús del sòl, que no deixa de ser un recurs més que cal cuidar i respectar els seus temps de regeneració.
- Fomentar la biodiversitat
- Escurçar els canals de distribució: els transports d’aliments són una de les accions més contaminants del planeta. Relocalitzar els circuits de distribució és clau per a reduir la contaminació
- Tancar el cicle: I si en lloc de comprar de fora tots els inputs que necessita el camp els obtenim del territori? I si en lloc de cremar o llençar tots els residus que genera el camp els reutilitzem? D’això parla l’economia circular i també l’agroecologia.
Des del consum:
- Comprar directament a les productores: Formar part de grups de consum que compren directament a les productores per tal d’evitar grans intermediaris o distribuïdores.
- Consum conscient: Comprar productes de proximitat pel que fa al seu origen, de temporada i respectuosos amb l’entorn on es produeixen. Evitar la generació de residus innecessaris (promovent les compres a granel i sense envasos de plàstic).
- Comprar productes artesans: Productes artesans que tinguen a darrere unes condicions laborals justes
- Reducció del malbaratament alimentari: Adquirir els productes en quantitats adients, evitar el malbaratament d’aliments.
En definitiva, saber que les nostres decisions respecte al consum són un acte polític molt important i intentar ser conscients a l’hora d’elegir quin producte ens portem a casa.
UNA MANERA DE RECONNECTAR-NOS AMB LA TERRA I EL QUE MENGEM
-Creieu que l’agroecologia és un model valid com a alternativa al sistema productiu alimentari actual?
– El sistema agroalimentari ha experimentat grans canvis en les últimes dècades. La intensificació de la producció primària, la globalització del mercat i la presència de grans cadenes de distribució han fet que hàgem passat de consumir productes locals i de temporada mitjançant canals curts de comercialització a consumir productes quilomètrics i fora de temporada que es concentren en magatzems logístics i grans centres comercials. Això ha portat canvis socials, econòmics, ambientals i de salut.
Ens trobem en un moment de desconnexió absoluta amb els aliments que mengem, no sabem l’origen ni la gestió que s’ha fet dels cultius, desconeixem les condicions socioeconòmiques en què estan sotmeses les treballadores del camp i no sabem per quantes càmeres frigorífiques i mitjans de transport diferents han passat els aliments que després ens trobem a taula.
En aquest context, l’agroecologia proposa una transició cap a un sistema agroalimentari ambientalment sostenible, socialment just i culturalment respectuós. Busca generar relacions de confiança i empatia entre productores i consumidores, per tal de generar preus justos. Busca un model productiu adaptat al territori, diversificat, respectuós amb els recursos i les persones, que siga perdurable en el temps i que s’adapte als futurs escenaris climàtics fruit del canvi climàtic. Busca retornar el significat al menjar com una necessitat bàsica, i no com una simple mercaderia.
-Creieu què és important conservar les varietats tradicionals? Per què? Teniu algun projecte en aquest àmbit?
– En general, la societat valenciana cada cop és més conscient de la riquesa de la nostra biodiversitat cultivada i la importància de la seua conservació. També es va prenent més consciència de la importància del consum d’aliments i la seua procedència a l’hora de tenir una dieta més saludable i sostenible. Però, tot i això, encara ens queda un llarg camí per tal de recuperar i valorar aquest patrimoni cultural i natural que cada dia es perd una mica més.
Les zones rurals de l’interior de Castelló, seguint la dinàmica de despoblament i oblit que pateixen a tot l’estat, han caigut històricament en l’oblit d’administracions, polítiques públiques i centres d’investigació. La recuperació i promoció de la biodiversitat cultivada no és cap excepció a aquesta dinàmica general, ben al contrari, pràcticament no s’hi han destinat recursos a les comarques de Castelló i els estudis realitzats al respecte són ben pocs.
En aquest context, Connecta Natura està centrant els seus esforços en la recuperació, conservació i promoció de la biodiversitat cultivada que atresoren els pobles de l’interior de Castelló. Emprant una metodologia participativa, amb l’objectiu d’aturar el procés de degradació i desaparició d’aquesta part del seu patrimoni i, al mateix temps, conscienciar i implicar a la població rural en la recuperació i promoció de les varietats tradicionals dels seus paisatges. Tot generant, indirectament, eines i recursos per a estimular socioeconòmicament els seus territoris i revertir el procés de despoblament.
Concretament, l’associació participa en el projecte RADIANT (ReAlising dynamic Value Networks for underutilised crops), seleccionat per la Comissió Europea en el marc del programa Horizon 2020, l’objectiu general del qual és la revalorització dels cultius infrautilitzats en Europa, on Connecta Natura desenvoluparà estudis i accions amb Varietats Fruitals Tradicionals del territori valencià.
L’INVISIBILITZAT PAPER DE LA DONA EN L’AGRICULTURA
– Com veieu el paper de la dona en el camp actualment? Creieu que l’agroecologia pot ajudar a assolir la igualtat de gènere? Quins reptes tenim al davant pel que fa a igualtat de gènere en el sector agrícola?
– Els canvis en el model agroalimentari que s’ha produït en els últims vuitanta anys no han tingut les mateixes conseqüències per homes que per dones.
Si bé les dones sempre han tingut un paper rellevant al món rural, tant en el sistema agroalimentari com en la construcció de la comunitat, la seua feina ha estat històricament invisibilitzada i menystinguda, considerant com a “ajuda” la seua contribució en la producció d’aliments. La mecanització i conseqüent masculinització de les tasques del camp, entre altres conseqüències dels canvis socioeconòmics que ha patit el món rural, han expulsat a les dones del camp, obligant-les a migrar cap a entorns urbans amb més possibilitats laborals.
Això, sumat a la manca de recursos i ajudes que tenen les dones que es dediquen al sector primari, la poca presència en els espais de presa de decisions, la falta de serveis públics al món rural, i una llarga llista d’etcèteres, fa que encara siga més difícil que les dones aposten per treballs agrícoles.
Tot i això, les dones continuen tenint un rol fonamental en el consum i elaboració d’aliments en l’àmbit domèstic; les dones destinen gairebé el doble d’hores a les activitats culinàries. Així com en la producció d’aliments.
És per tot això que la seua visibilització i el seu reconeixement a l’hora d’afrontar canvis en el sistema agroalimentari és fonamental. Cal que siguem conscients de la importància que tenim com a dones en la nostra pràctica i el nostre coneixement per aconseguir una transició agroecològica.
-A quins altres problemes socials pot ajudar a fer front el canvi a un sistema productiu agroecològic?
– L’agroecologia, com a moviment social, també actua com a agent de canvi per aconseguir un model econòmic i unes relacions socials més justes. Un exemple és la justícia en les relacions laborals o l’accés a una alimentació saludable per a tota la ciutadania. Durant els últims anys podem veure moviments socials com el cas de les jornaleres a Huelva o les campanyes per arribar als menjadors socials.
Tal com déiem, l’agroecologia és un moviment transdisciplinari, de tal manera que va de la mà de molts altres moviments socials, com el feminisme, la lluita pels drets laborals o contra la xenofòbia. Perquè si volem aconseguir una transició real, cal que es faça pensant amb totes les persones del planeta, doncs les persones també són una part fonamental dels nostres ecosistemes i cal cuidar-les.
