Va ser en la Jornada final de la quarta fase del programa Llaurant Un Futur Sostenible, organitzat per la Fundació Novessendes i finançat per la Generalitat Valenciana.
Totes les fotos, al final de l’article.
(Castelló, 26 de març de 2026) L’alimentació sostenible i saludable, per a les persones i el planeta, ha de ser una prioritat de l’educació escolar a la Comunitat Valenciana. Un concepte que ha de materialitzar-se en menjadors escolars sostenibles, continguts sobre agroecologia, horts escolars agroecològics, plans estratègics per a repensar la manera de produir i consumir aliments…
Està és la idea clau que van reivindicar està setmana ONG, investigadores, centres educatius i sanitaris en les jornades finals de la quarta fase del programa Llaurant un futur sostenible, sota el títol “Com arrelem una alimentació justa dones de l’escola?”.
Es tracta d’un programa impulsat per la Fundació Novessendes i finançat per la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria de Servicis Socials, Família i Infància.
La trobada ha reunit diferents agents de la comunitat educativa, investigadores, ONG, personal sanitari, en el Centre de Salut Pública de Castelló. Els assistents van compartir experiències i van generar un espai de reflexió entorn de l’alimentació sostenible en l’àmbit escolar.
L’elecció de l’espai no ha sigut casual, ja que posa en relleu l’estreta relació entre alimentació i salut pública. Durant la jornada, s’ha promogut el debat sobre la necessitat d’impulsar una nova cultura alimentària basada en la sobirania alimentària, els drets humans i el dret de la infància a una alimentació saludable, digna, sostenible i culturalment adaptada.
La coordinadora del programa, Alba Remolar, ha destacat que l’objectiu principal de la trobada ha sigut “fomentar el debat entre la comunitat educativa sobre els reptes i avanços necessaris per a integrar una alimentació més sostenible en els centres educatius”.
L’esdeveniment ha començat amb la presentació de resultats del projecte Arrelant la sobirania alimentària dones de l’escola, una iniciativa que ha implicat a tota la comunitat educativa durant els cursos 2025/2026 —alumnat, professorat, equips directius, famílies i menjadors escolars— amb la finalitat d’abordar l’alimentació sostenible des d’una perspectiva integral.
INTERCANVI DE BONES PRÀCTIQUES
En la taula redona de la jornada es van intercanviar bones pràctiques ja implementades en centres educatius de la província. Liliana Vizcarra, en representació del CEIP Jaime Sanz de Peníscola, ha presentat el seu projecte de compostatge escolar, orientat a tancar el cicle dels aliments i gestionar la matèria orgànica dins del propi centre.
També ha participat Agustí Ivorra Cano, en representació de l’entitat social Connecta Natura, que ha compartit la seua experiència en la recuperació de llavors tradicionals i el seu treball en horts escolars com a ferramenta educativa i de conservació cultural.
Per part seua, María Jesús Montsó Torres, catedràtica d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Jaume I, ha presentat el programa ToNoWest, centrat en la reducció del desaprofitament alimentari en menjadors escolars.
María José Antoni Ruiz, representant de l’empresa de menjadors escolars sostenibles Cuinatur, va exposar els resultats positius de la participació de l’organització en l’estudi ToNoWeste.
La jornada ha conclòs amb la intervenció de Marc García Bertran, del Centre de Salut Pública, qui ha abordat el programa School Food 4 Change i l’enfocament integral de l’alimentació en l’entorn educatiu des de la perspectiva de la sanitat pública.
Esta jornada consolida el treball desenrotllat durant la quarta fase del programa Llaurant Un Futur Sostenible, reafirmant la importància de la col·laboració entre institucions, comunitat educativa i entitats socials per a avançar cap a un model alimentari més just, sostenible i saludable des de l’escola.
AGRICULTURA I SALUT
“Agraïm moltíssim esta relació entre salut i agricultura, perquè la restauració col·lectiva pública engloba a menjadors escolars, hospitals, centres de majors, centres penitenciaris, etcètera”, va assenyalar Esther Paulo Fuertes, directora de *Novessendes. Per a ella, es tracta d’un “gran mercat que pot canviar moltes coses a nivell territorial i de sistema productiu a la província de Castelló”.
Paulo Fuertes va indicar que “només a la província de Castelló l’any passat es van deixar de cultivar 500 hectàrees. 500 hectàrees no sembla molt, però és una superfície de terreny bastant important. En la comunitat valenciana es troba que 18.000 hectàrees estan sense producte”.
En la seua ponència, la doctora María Jesús Montsó Torres, catedràtica d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Jaume I, va advertir que paral·lelament a esta situació, “un 30% de la terra a nivell global està produint aliment que acaba en un abocador, per tant, el problema potser no és la producció, sinó com gestionem i quina és la solució òptima per a no malgastar aliment”.
Per a l’experta, “en malgastar aliments, el problema no és l’aliment en si, sinó tota l’energia, tot l’aigua, tot el sòl, tots els recursos humans i en general, que utilitzem per a produir-lo” i que acaben en un abocador. D’altra banda, va aclarir, “l’objectiu d’eixe aliment no és acabar en una compostadora”.
