#Igualtatdegènere: el paper de la dona en l’agricultura
La desigualtat de gènere i l’exclusió de la dona en la producció agrària és un dels impactes socials al qual ens enfrontem en l’actual sistema alimentari. Per això, ens ha semblat requerisc identificar frases clau pronunciades per les persones agricultores participants en la campanya Llaurant un futur sostenible, que rescaten i analitzen el paper de la dona en l’agricultura.
L’agroecologia obliga a qüestionar-se tots els àmbits de la nostra vida i, per tant, també les relacions de gènere i apoderament de la dona en el medi rural (Pankara, Vila-real)
En el moment que parlem de sostenibilitat, hem de fer-lo des d’un punt de vista holístic. No es pot entendre un projecte sostenible sense abraçar la diversitat de l’existència humana, més enllà de la naturalesa, com a part del mateix sistema. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc)
Durant les entrevistes s’han identificat algunes de les claus d’aquesta desigualtat, una de les principals l’assignació tradicional de rols que invisibilitza el paper de la dona i la fica en un lloc menys rellevant, sense oblidar-nos de la masculinització del sector i la dificultat de l’accés als recursos:
Les dones han estat relacionades amb l’agricultura i amb el món rural des dels inicis d’aquest. No obstant això, a la dona se l’ha vist com una ajudant, a la qual no se li ha donat la possibilitat de coordinar aquestes terres, de formar part de les decisions importants, ni tampoc d’estar remunerades econòmicament per allò que feien. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc)
El paper de la dona en el món rural ha estat silenciat, apartat i exclòs a casa o en treballs menys valorats. (Ferran, Malaerba, Benlloc)
Històricament i socialment ha sigut una feina oficialment més reconeguda per als homes. Les dones sempre han estat vinculades, han estat fent la mateixa faena o complementària a la dels homes, encara que no han estat reconegudes oficialment. Han estat delegades a la feina de casa i de la cura dels familiars. (Mª Luz, Olis Cuquello, la Jana)
En tots els processos agraris, encara que el cap visible sempre siga un home, les dones sempre han tingut un paper fonamental i vital. Ens han permés treballar als homes afrontant les càrregues familiars; han treballat sempre tant a casa, com al camp. No se m’ocorre cap tasca que es feia al camp en la qual no participara la dona. (Juan Luis, Olis Cuquello, la Jana)
Si bé les dones sempre han tingut un paper rellevant al món rural, tant en el sistema agroalimentari com en la construcció de la comunitat, la seua feina ha estat històricament invisibilitzada i menystinguda, considerant com a «ajuda» la seua contribució en la producció d’aliments. La mecanització i conseqüent masculinització de les tasques del camp, entre altres conseqüències dels canvis socioeconòmics que ha patit el món rural, han expulsat a les dones del camp, obligant-les a migrar cap a entorns urbans amb més possibilitats laborals. (Connecta Natura, Vall d’Alba)
És un món en el qual encara existeixen tradicions molt lligades al masclisme, han estat territoris tradicionalment ocupats, des de la part visible, per homes. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc)
La titularitat de la terra està en nom dels homes. L’única possibilitat per anar evolucionant en aquest sentit, és que augmenten les titularitats compartides. (Àlex, Olis Cuquello, la Jana)
Pel que fa als reptes de les dones al món rural que s’han identificat durant les entrevistes podem destacar:
Sentir-nos representades i respectades des de la nostra manera de fer, veure i sentir el món. Estar representades i actives en el món rural. Estem en un moment en el qual les societats han de ser cada vegada més inclusives, i no es pot entendre una societat més temps des d’un prisma masclista, això ja no té cap sentit. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc)
Que es faça un repartiment equitatiu de tasques entre dones i homes. I que es reconega la gran aportació i treball que realitzen les dones en el camp. Sense aquest reconeixement no podrem aconseguir un desenvolupament agrícola sostenible, equitatiu i just. (Pankara, Vila-real)
Els homes necessiten un canvi radical, almenys ací, estan molt obsolets. A l’agricultura li fan falta dones. Les dones tenim unes altres actituds que els homes potser no tenen. (Cristina, La Tosquilla, Nules)
La manca de recursos i ajudes que tenen les dones que es dediquen al sector primari, la poca presència en els espais de presa de decisions, la falta de serveis públics al món rural, i una llarga llista d’etcèteres, fa que encara siga més difícil que les dones aposten per treballs agrícoles. (Connecta Natura, Vall d’Alba)
Per fer front a aquesta desigualtat:
La implicació de la dona és una manera de fer transversal la sostenibilitat, és una manera d’abraçar la diversitat tal com és. I en el meu cas, com a coordinadora del projecte Malaerba, de reivindicar la importància, que qualsevol figura siga del sexe que siga o identitat que siga, puga estar representada en el món rural. (Alba Cebrián, Malaerba, Benlloc)
De vegades volem lluitar per la igualtat des de llocs fàcils, i aquest és un treball pesat, es passa fred, de vegades els preus no et compensen, ve una granissada i gela. (Cristina, La Tosquilla, Nules)
La visibilització i el reconeixement a l’hora d’afrontar canvis en el sistema agroalimentari és fonamental. Cal que siguem conscients de la importància que tenim com a dones en la nostra pràctica i el nostre coneixement per aconseguir una transició agroecològica. (Connecta Natura, Vall d’Alba)
D’una banda, ens revisem totes aquestes actituds o coses que hem heretat, que hem après, que d’alguna manera han desplaçat a la dona, li han donat un paper menys vàlid o menys visible. També volem donar visibilitat a certes realitats que estan amagades. Incorporar en les nostres actituds en el dia a dia, una altra manera de viure, en la qual es respecten totes les individualitats. (Roger, Malaerba, Benlloc)