Referents de diferents àrees de l’agroecologia de la Comunitat Valenciana es van reunir, el passat 13 de març, en les III Jornades Llaurant un Futur Sostenible, a la Universitat Jaume I de Castelló, per a reivindicar una altra forma més respectuosa i sostenible de produir i consumir aliments, com a alternativa per a minimitzar les crisis alimentàries que el sistema actual està gestant.
Si en alguna cosa van coincidir representants d’entitats socials, persones productores i acadèmiques, és que l’agroecologia ja no sols és necessària com a alternativa sostenible a la producció industrialitzada intensiva, la qual té un fort impacte en el clima. Ara, a més, el model agroecològic és necessari, van advertir, per a esmorteir les conseqüències del canvi climàtic sobre l’alimentació de la població en la Comunitat Valenciana, i en el món, tant a escala de salut com de proveïment d’aliments.
Karla Zambrano González, investigadora en Dret i Sostenibilitat i ambaixadora pel clima de la UE, va advertir que canviar la manera de produir i consumir aliments, cap a una forma més sostenible, resulta “inexorable”. El motiu d’aquesta urgència ja no es relaciona només amb reduir l’impacte de l’agricultura i ramaderia industrialitzada, intensiva, sobre el medi ambient. Es tracta de canviar la manera de produir i consumir per a afrontar, per a adaptar-se, “a probables crisis alimentàries globals que amenacen la seguretat alimentària de la població”, adverteix Zambrano. L’agroecologia facilita aquesta adaptabilitat a les variables; alguna cosa que la producció industrialitzada no permet, al marge de ser la responsable de l’impacte mediambiental.
Per la seua banda, Pascual Broch Reverte, enginyer agrònom i president del Sindicat de regs de Vila-real i de la Federació de Comunitats de Regants de la Comunitat Valenciana (FECOREVA), va reforçar aquesta idea “no podem evitar el canvi climàtic, sols ens queda adaptar-nos, i l’agroecologia és una bona ferramenta“. Broch assenyalà un augment en la producció ecològica de la província de Castelló en els últims anys, el que indica una major intenció de canvi de les persones productores sobre la necessitat de relacionar-se d’una altra forma amb el sòl i d’oferir aliments més saludables. No obstant això, aquesta major consciència ha d’anar acompanyada de l’elecció del consum, del poder de la persona consumidora, a la qual també es referia Zambrano. I també de millors infraestructures de comercialització dels productes agroecològics a les comarques castellonenques.
La jornada va comptar amb una taula d’experiències i bones pràctiques a càrrec d’ONGDs i entitats socials del territori, on es va parlar de compra alimentària pública, ferramentes de millora de la logística, planificació i comercialització de productes agroecològics, la recuperació participativa de varietats hortícoles i fruitals tradicionals castellonenques i dels resultats de la fase III del programa Llaurant. En ella van participar representants de l’ONGD CERAI, la Fundació Entretantos, l’Associació Connecta Natura, i les dues entitats líders, l’ONGD Pankara Ecoglobal i la Fundació Novessendes.
A banda de ponències i debats, la jornada també va comptar amb tallers d’alimentació i agroecologia i l’exposició “Aliments que transformen el món“. Eulogi Peiró Escrivà (Cuinatur) va oferir un taller pràctic sobre alimentació de temporada i proximitat als menjadors escolars. Esther Trellat (La Fermenteria de l’horta) va estar al capdavant del taller “Fermentats vegetals per a la millora del paisatge cultural”. Romary Vaamonde (El Telar Innovació Social) ens va explicar tècniques de gamificació per a parlar d’alimentació sostenible i saludable a l’aula, a través de la dinamització del scape box “El misteri dels aliments transformadors”. I Clara Huesa i Vicent (Associació Llavors d’Ací) va oferir el taller “Les llavors de la nostra terra: biodiversitat, cultura i agroecologia”.
La trobada va ser el colofó de la tercera fase del programa Llaurant un Futur Sostenible, desenvolupat per la Fundació Novessendes i la ONGD Pankara Ecoglobal, i finançat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda de la Generalitat Valenciana. Una estratègia que busca impulsar un canvi de sistema alimentari, que vaja de l’industrialitzat, el qual inunda els supermercats, a un més just, sostenible i saludable per a les persones i el planeta: l’agroecològic.
