El passat 15, 21 i 29 d’octubre, vam impartir el curs “Aliments que transformen el món” en la Universitat Jaume I, dirigit a alumnat de diferents graus universitaris. Aquesta formació forma part del programa Llaurant un Futur Sostenible, promogut per la ONGD Pankara Ecoglobal i la Fundació Novessendes, i finançat per la Vicepresidència i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda de la Generalitat Valenciana.
Durant 20 hores, distribuïdes en 3 dies, va haver-hi treball col·laboratiu, creativitat, degustacions de productes i molts aprenentatges, els quals van partir del professorat i expertes com Dolores Marco, qui des de la seua àmplia experiència en l’ONG Acción contra el hambre ens va parlar de la sobirania alimentària i va obrir les portes a diferents conceptes que en cada sessió es van anar ampliant.
Juan David Felip, qui ens va parlar de què tracta l’ampli concepte de l’Agroecologia i la importància de les produccions locals tradicionals i el seu valor com a patrimoni cultural. També vam comptar amb Marisol Bock qui des de la perspectiva investigadora va presentar les definicions d’ecofeminismes i economies transformadores, la qual cosa va permetre reflexionar sobre els models econòmics en perspectiva de gènere.
Marta Ibáñez, des de la Fundación Entretantos, va presentar, el segon dia de curs, els costos ocults dels aliments, amb les dades de l’informe publicat aquest mateix any en el marc del projecte. En aquesta mateixa jornada, ens va acompanyar Dolores Raigón, qui des de la perspectiva nutricional va presentar la diferència entre l’alimentació convencional i la natural per a l’ésser humà, destacant les altes xifres de malalties o al·lèrgies que s’han evidenciat per la producció alimentària industrialitzada.
Per a la tercera i última sessió, vam comptar amb productors i productores locals, com Esther Trellat de La Fermenteria de l’Horta qui va presentar el seu projecte i com aquest afavoreix a la reducció de residus alimentaris, així com les múltiples opcions que es poden realitzar des de la fermentació d’un aliment.
També va estar Pau Sos, qui va presentar el seu projecte Mos de Bresca, en el qual va comentar les pràctiques de cura que realitzen per a la producció de mel, la importància dels diferents ecosistemes i la cura que s’ha de fer per a la producció d’aquest aliment pensant en produccions futures i en la cura de l’ecosistema.
Òscar Gorriz, tècnic agroecològic, va transmetre la importància de la cura del sòl per al cultiu d’aliments saludables i ens va explicar el projecte d’agricultura ecològica i social que es du a terme des de l’Horta del Rajolar.
Una altra experiència va ser la de Javier, agricultor d’hortalisses del Mas d’en Riera situat a Castelló de la Plana, ell va donar valor als horts urbans, ressaltant la importància de l’autoproducció, de la necessitat que hi haja polítiques que promoguen a la societat tenir un espai per a desenvolupar pràctiques de cultiu saludables per al sòl, el producte i l’ésser humà.
El tancament del curs formatiu es va donar amb una degustació d’aliments de proximitat i temporada de la mà de Nicolás Barrera del restaurant Pou de Beca a la la Vall d’Alba, qui va demostrar a l’estudiantat com es poden cuinar menjars saludables i ràpids per a la vida diària.
Finalment, l’alumnat va presentar 5 propostes d’acció que podrien dur-se a terme al campus universitari sobre el consum responsable i crític. D’allí que les propostes estiguessin dirigides a estudiants, a docents, en espais com a cafeteries, aules, edificis i xarxes socials.
