- L‘estudi acaba de ser publicat en el marc del programa Llaurant un Futur Sostenible per tres ONG de Castelló i finançat per la GVA.
- El document llança dades preocupants sobre els costos ocults del sistema alimentari, que repercuteix en preus injustos per al camp.
- També alerta de l’impacte nociu sobre la salut, el medi ambient i les condicions laborals d’estes productores.
- I proposa una xarxa d’alternatives reals de producció sostenible, respectuosa i de proximitat.
Qui ha dit que els aliments agroecològics i de proximitat són més cars? Si bé esta idea preval en l’opinió pública, la veritat és que conforma un gran mite. Perquè l’alimentació industrialitzada, la que consumeix majoritàriament la població espanyola, a mitjà i llarg termini, costa molt més cara a la societat, incloent-hi, per descomptat, a la butxaca, la salut i l’entorn de qui compra el producte.
El motiu principal és que els preus més baixos o “competitius” del mercat convencional no reflecteixen els costos reals de la producció d’aliments. Són preus imposats per les macro empreses que dominen este gran àmbit i que resulten “injustos”, per exemple, per a les persones agricultores i per a tota la societat, segons indica el revelador informe “Els costos ocults del sistema alimentari”.
Es tracta d’un estudi, carregat de gràfics il·lustratius, que acaba de publicar l’equip del programa Llaurant un Futur Sostenible ( www.llaurant.com ) en col·laboració amb la Fundació Entretantos, per a desmitificar que l’agroecologia i la producció sostenible és més cara que la industrialitzada. El document ha sigut escrit en un to divulgatiu, per a arribar a un ampli públic interessat a conéixer com es produeix el que menja cada dia.
Llaurant un Futur Sostenible és un programa d’educació per a la ciutadania que fa quatre anys que està en marxa, conduït per la Fundació Novessendes i l’ONGD Pankara Ecoglobal, i finançat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda de la Generalitat Valenciana. El seu objectiu apunta a fomentar, des de Castelló, una societat compromesa amb la recuperació de la sobirania alimentària i de la transició cap a un sistema alimentari just per a les persones.
ELS COSTOS QUE “ENS OCULTEN” EN EL SUPERMERCAT
La clau per a comprendre per què és realment més costós comprar, per exemple, un quilo de tomaques d’oferta en una gran superfície, que comprar-lo directament a un projecte sostenible i prop de casa, està en els “costos ocults” o “externalitats”. És a dir, aquells valors que no es veuen reflectits en el preu que paga la persona en arribar a la caixa, però que sí que existeixen i que sens dubte acaben afectant la seua vida.
“Les externalitats d’un producte són els efectes negatius de la seua producció ignorats a l’hora d’establir el preu del producte”, expliquen Alba Remolar i Iraca Vargas, tècniques responsables de Llaurant un Futur Sostenible i coautores de l’informe, juntament amb Marta Ibáñez Verdú i Jorge Molero Cortés.
“Això implica que els preus que la persona consumidora paga no tenen en compte els costos reals de la producció, com els impactes sobre el medi ambient (aire, sòl i aigua), la societat i la salut de les persones en cada una de les etapes de la cadena agroalimentària”, precisen. Les empreses que dominen el mercat de mercaderies “oculten eixos costos” en fixar les ofertes, per exemple, de l’esmentat quilo de tomaques. Clar que, a la llarga, algú ha de pagar-los.
“Són costos que realment paguem amb els nostres impostos per a sostindre problemes sanitaris, ambientals i socials derivats d’eixe producte i la seua producció”, apunten en l’informe. Sense anar més lluny, “l’import de costos ocults a Espanya, en 2020, lligats a l’alimentació, va ser de 138.294 milions d’euros”.
D’eixa quantitat, com ho planteja l’informe i la Fundació Entretantos, ni més ni menys que “el 76,7% estaven relacionats amb els problemes de salut”. De fet, a escala mundial, apunten les seues autores, “es calcula que una de cada cinc morts està vinculada a l’alimentació, siga per dieta inadequada o per la ingesta de tòxics”.
Al mateix temps, “la manera de produir, comercialitzar i adquirir els aliments és el factor que més contribueix a la degradació del nostre planeta”, expliquen. Les dades parlen per si sols: eixa dinàmica genera entre el 26% i el 34% de les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle; és una de les principals causes de desforestació i del 33% de la degradació dels sòls i el 20% de la sobreexplotació dels aqüífers.
PREUS INJUSTOS EN EL CAMP
Els costos ocults del sistema alimentari industrial se sostenen gràcies a “preus no necessàriament justos”, és a dir, que amaguen el cost real dels aliments. I la primera baula de la cadena és el que més perd: “El preu del mercat no és un preu just per a la persona agricultura, que moltes vegades ven per davall del preu de producció”, assenyalen les responsables de Llaurant. De fet, il·lustren, “des del camp fins a la taula, el preu dels productes es multiplica, de mitjana, per 4,25”.
Un altre aspecte negatiu és la invisibilització de la dona. Només el 15 per cent de les cooperatives alimentàries convencionals estan en propietat d’una d’elles, quan el seu paper en el camp tradicional, i en l’agricultura familiar, ha sigut sempre protagonista.
ALTERNATIVES AGROECOLÒGIQUES I SOSTENIBLES AMB PREUS JUSTOS
Enfront d’este sistema alimentari industrialitzat sorgeixen nombroses propostes de producció agroecològica i sostenible de proximitat, pròxims a casa. En este sentit, el programa Llaurant un Futur Sostenible ha recopilat durant estos anys més de 20 de propostes agroecològiques i sostenibles al voltant de la província de Castelló, les quals es poden descobrir en la web llaurant.com . Es tracta de propostes on comprar directament a les i els productors.
L’agroecologia és un enfocament que busca aportar equilibri a un sistema de producció i consum que ha perdut el nord. Un quilo de tomaca produïda de manera agroecològica en comparació amb un industrial genera “impactes positius de tipus econòmics, socials, ambientals, i en la nostra salut”, assenyalen les autores de l’informe. I el preu al qual es ven és just per a totes les baules de la cadena.
Entre els beneficis de la producció agroecològica de proximitat es compten, entre altres, que impedeix “la concentració de poder en macro empreses” en el mercat alimentari, i això permet a les persones productores i consumidores triar més lliurement. Promou les condicions laborals i les pràctiques comercials justes, a més d’integrar el paper de la dona en el camp. I mitiga el canvi climàtic, gràcies al major emmagatzematge de carboni en els sòls amb manejos agroecològics.
